Via gam al cavall bernat
DIMECRES,
15 DE NOVEMBRE
Fa
uns dies va trucar-me el Juanjo , (un amic basc) que venia a
Barcelona per una xerrada i que volia anar a escalar a Montserrat.
Dit i fet, amb la família preparem l'espai per acollir-lo a casa i
organitzem la logística per poder anar a escalar
Feia molts anys que no ens veiem. Aquest estiu que varem fer una escapada a
terres de Nafarroa amb el Lluis, varem trucar-nos per escalar junts
però per problemes d'agenda tot va quedar amb un no res.
El
dimarts arriba a Barcelona i acabem el dia visitant a coneguts i fent
l' acomodament per passar uns dies a casa i amb l' intenció de sortir el
dimecres a escalar.
El
Juanjo ve amb la proposta de fer la Punsola Reniu del Cavall, una via
que te posada entre cella i cella , fins aquí tot bé, perquè estem
en ple estiuet de Sant Marti i les temperatures son més semblants al
estiu que a l'hivern. Però al mirar la meteo el mateix dimecres fa
un canvi de temperatura molt fort i pot complicar les coses.
De
totes formes, decidim preparar la sortida per anar al Cavall però
en lloc de anar per Santa Cecília decidim anar pel Monestir per
assegurar poder escalar quelcom
Ens
hem ajuntat cinc companys, el Lluis, el Gines, l' Antonio, el Juanjo i
jo, tots cap el Cavall Bernat.!!!.
L' aproximació pel Pla dels ocells, la fem sense preses perquè he
vist a la meteo que una borrufada ens arribarà aquest matí i la
proposta del Juanjo no podrem fer-la, tot i que tindrem altres
opcions per pujar al Cavall.
Arribem
al Coll i tal com preveia un vent de Nord gelat ens dona la
benvinguda i les boires van apropant-se des del Nord amb velocitat.
El
nou plantejament passa per fer la via Gam que tindrem a recer del
vent.
Farem
dues cordades , davant el Juanjo i jo i darrera els companys, però a
la primera reunió ells decideixen deixar-ho pel fred i nosaltres
decidim seguir, (el Juanjo no marxarà d' aquí avui sense haver pujat
al Cavall)
La
segona tirada la fem fins la reunió de la Normal on encara notem un
xic el vent.
La
tercera fins la fissura de la dreta de la berruga on ja no sentim
gens les envestides del vent, per cert, al flanqueig alguna anima
caritativa a solucionat el tema del espit amb la plaqueta trencada i
ha posat un parabolt, molt benvingut !!!. Ara el flanqueig es fa
sense problemes.
La
tirada del diedre prefereixo fer-la jo perquè estic mes acostumat a
la roca de Montserrat , però la arribada al cim no li perdono i li
toca amb ell, la pujada al cavall per primera vegada bé s'ho mereix
arribar fent de primer de cordada.
Una
vegada al cim, foto “obligatòria” amb la verge i ràpidament avall
per fugir del vent i el fred.
La
baixada la fem per la carena de les Lluernes i poder ensenyar-li el
cavall amb tota la seva majestuositat, sobretot perquè vagi pensant
en el seu proper objectiu a Montserrat, la Punsola -Reniu, que ha
quedat en estand bay.
Al
Monestir ens esperen els companys i anem tots plegat a dinar al Bruc.
J.
ESTRUCH
DADES
DE LA VIA
NOM....................................................
Gam
APERTURISTES
................................ J. Mª Balcells, J. Vendrell, J.
Carbó, A. Ventura
COMPANYS
DE CORDA .................... Juanjo San Sebastian
MATERIAL...........................................
12 cintes, estrep, Camalots nº 0'75,1 i 2
DIFICULTAT
........................................ V/A0
