**** Terra Incògnita (335m, 6b/Ae), Les Agudes, Montseny
Divendres, 6 d’octubre de 2023Obrir una via no és tasca fàcil, Terra Incògnita va ser la primera. Propera i ignorada pel gruix dels escaladors, fa quinze anys les Agudes i el seu caos d'esperons era terreny propici on aventurar-nos a explorar. Ens hi aplicarem amb ganes. Vam buscar, netejar, provar, errar, assajar, tornar a provar, batallar i cuidar cada llarg al detall fins quedar satisfets.Després d'un munt d’hores i il·lusió va sorgir la línia i per la nostra alegria va agradar. La vaig arribar a escalar tantes vegades, però que en vaig perdre la perspectiva, la repetició desgasta. Han hagut de passar deu anys per tornar-ne a tenir ganes. L'espera ha valgut la pena. No la recordava tan esvelta. Reconec els passos amb ulls nous, assaborint la sensació de meravella que verticalitat i esplèndides regletes saben crear.Roca que demana intuïció i moviments contundents, roca on la fe hi té cabuda perquè el seu tacte ens pren a la paret. Murs i fissures fabriquen un traçat que busca la continuïtat i en bona mesura la troba. Atlètica i tècnica, té el punt just d'intensitat per fer-nos vibrar. Escalar-la ara és reconèixer el seu encert. I penso... la tardor li senta bé.Notes d’interès vertical: Terra Incògnita (ressenya collita pròpia), itinerari de descoberta del Montseny més vertical. Atlètica i generosa ens desvela la personalitat d’uns esperons que van més enllà del que la seva imatge insinua. Escalar-la és sorprendre’s, no hi ha gest forçat, tan sols encaix entre bona roca i verticalitat. Ambient alpí de proximitat.La primavera del 2008 amb en Josep Mula vam començar l’exploració d’un terreny que no sabíem on ens portaria, amb paciència i intuïció vam resoldre la incògnita i va sorgir una línia que va prendre la seva forma definitiva l’agost del mateix any. Hauríem desitjat una via amb menys ferro, però on la paret tenia més interès les fissures desapareixien així que vam utilitzar expansions.La Terra Incògnita és un itinerari semi-equipat amb caràcter on els passos més difícils són ben protegits, però entre ells i sobretot a les plaques cal escalar i no sempre es pot col·locar alguna peça. A les tirades trobem bolts (la majoria de mètrica 8 i algun força rovellat) i uns pocs pitons casolans supervivents dels originals que serveixen més que res per marcar el recorregut.Els bolts de mètrica 10 no són els originals, són afegits o substitucions posteriors de generació espontània. Totes les reunions equipades (bolts 10) i la darrera rapelable. A l’inici de la sisena tirada el tram de placa actualment està protegit amb tres bolts (durant l’obertura nosaltres vam deixar-hi els dos caps de burí que hi vam trobar). De material necessitem dotze cintes, un joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C3) i tricams o tascons, estrep opcional.Roca, gneis amb denominació d’origen Montseny, és a dir relativament adherent i amb unes regletes d’escàndol que fan vàlida la verticalitat de la paret. Per contrast, les plaques menys dretes ens reserven moviments d’equilibri i relleus arrodonits. No té res a envejar al granit. En general, la roca és bona, però no podem oblidar que estem en una cara nord que a l’hivern es gela i on no falta el toc alpí de líquens i molsa ocasionals. A la sortida de les feixes i les esperons cal vigilar amb els blocsGrau correcte, consensuat pel pas de les cordades (V+/6a, A1 obligat). Els passos més durs no són obligats i es poden resoldre en artifo o A0, però per sota del sisè s’ha d’escalar i les assegurances no sempre són properes amb l’afegit de placa compacta difícil de reforçar. Per tant parlem de compromís mitja per equipament (algun tram amb caiguda lletja i assegurances distants) i entorn d’escalada.Orientació nord-est al primer esperó i nord quan canviem de paret, ombra que la fa perfecte pel bon temps. El traçat no és eloqüent, rebuscat a primer cop d’ull, no hi ha cap línia que ens guiï, cal escalar-lo per comprendre el camí que amaga la paret. Hi destaca l’equilibri...
