Istinden (851m) a Senja … per fi com a casa
28 de març de 2024Introducció Després de masses anys podem per fi fer una estada en aquesta terra on a l’hivern la presència de la neu no és un accident sinó la realitat habitual des de la mateixa línia de mar fins al cim més alt. Per preparar aquesta primera sortida, he dibuixat un itinerari sobre el mapa per accedir a un cim que m’ha semblat interessant i del que no he trobat informació hivernal enlloc. He escollit un itinerari no massa llarg, amb pendents moderats i vàries orientacions. Veurem que tal.Descripció La carretera de la KaperdalenDeixo el vehicle a l’aparcament just abans del túnel (350 m) a la carretera que recorre la Kaperdalen. Fa un dia radiant i amb vent lleuger. El termòmetre del vehicle marca -5 graus, la mateixa temperatura que llegiré a la tornada.Vaig traçant la meva traça sobre una neu pols ventada en aquest vessant N. Vaja, tindré una baixada una mica tècnica per aquí.Més amunt, em trobo el coll a l’esquerra del cim defensat per unes considerables cornises, pel que em cal remuntar el llom fins pràcticament el cim del Kaperfjellet.Un cop a la carena em saluda el familiar vent glaçat d’aquestes terres. Sol bufar de forma contínua, sense donar un respir, sempre a la mateixa velocitat i sense canviar de direcció. I així va ser també aquesta vegada. Em va acompanyar durant tota l’estona que em vaig mantenir a l’aresta cimera.Per baixar al coll, tinc que baixar un tram que el vent s’ha encarregat de deixar molt glaçat, pel que em cal fer la baixada amb els grampons. Un cop al coll, calço altra vegada els esquís sobre neu pols i observo la cara sud-est de l’Istinden magnífica i coberta d’una magnífica neu pols.Impacient per iniciar el descens foquejo cap el cim, on em trobo amb un parell d’austríacs que casualitat o no ha anat seguint les meves traces fins a la vertical del cim, que han atacat directament, sense fer l’interessant volta cap el Kapertinden.Mirada enrere. Al fons el TredjefjelletEl mar al fonsAutofoto pujantEl sol àrtic que mai puja gaire ni calentaPendent de l’itinerari que he traçatEls dos austríacs, que deixen la meva traça i pugen directes al cimLa cornisa que defensa el coll i que vorejo per l’esquerraI així arribo al Kaperfjellet (851 m)Més tard arribo a l’Istiden amb la seva bona vistaLa foto que em fa el noi austríacIntercanviem unes paraules, ens acomiadem i, impacient, m’en vaig directe a traçar la línia que he vist pujant a la cara sud-est del cim.Les meves i úniques traces a la cara Sud-est de l’IstindenUff! Quina passada, quasi dos-cents metres continus (S2) sobre una neu pols molt molt suelta.Un cop baix, gaudeixo una estona del racó tranquil i sense vent. aquí puc per fi menjar i veure una mica. No es veu ningú ni cap traça aquí. És la capçalera del parc natural d’Anderdalen, una extensa i incomunicada zona de la Senja central.Gaudint del silenci, poso pells altra vegada i remunto altra vegada cap al cim, on aquesta vegada trobo un raconet sense vent darrera d’un munt de pedres per poder gaudir de la vista.Protegit del vent. Vista des del cimVista des del cimDesprés d’una baixada per neu, de vegades pols, de vegades ventada, arribo al cotxe encara amb un somriure d’orella a orella.Bon preludi. Divendres arriben per fi els companys, amb els que espero compartir les properes sortides.L’experiència de fer muntanya hivernal en aquestes latituds és diferent, deixa empremta i no s’oblida.Xavier
