Montanha d'Uishèra (2.339 m) amb esquís
Avui hem estrenat la temporada d'esquí de muntanya amb l'ascensió a un cim modest, de poca altitud però molt panoràmic. La Montanha d'Uishèra és una ascensió només recomanable després de grans nevades, quan la neu arriba a cotes baixes. Avui les condicions eren bones i per això ens hem decidit a pujar aquest cim. El punt de partida és la població de Vilamós, a la Vall d'Aran. Al darrere de l'església surt una pista que, quan no està nevada, ens permet guanyar en cotxe una part del desnivell. Avui hem trobat la pista amb neu gelada poc després de la primera corba i això ens ha obligat a iniciar l'ascensió a 1.300 metres d'altitud.Hem començat a caminar per la pista amb els esquís a l'esquena però aviat ens els hem calçat, inaugurant formalment la temporada d'esquí de muntanya. La pista puja guanyant desnivell amb llargues llaçades però nosaltres, després de seguir-la una bona estona, hem agafat una drecera que ens ha evitat un bon tram de pista amb poc pendent. La drecera ens ha portat directament a la Cabana d'Uishèra, una cabana de pastors molt ben condicionada, amb llar de foc, llenya, mobiliari i un altell-dormitori. Des de la cabana ja es veia, al davant mateix, el cim de la Montanha d'Uishèra amb les àmplies pales que hi porten. Hem seguit una bona traça que ens ha portat fins a un collet poc marcat a l'esquerra del cim des d'on, carenant i amb grans vistes, hem arribat amb els esquís als peus fins al cim de la Montanha d'Uishèra (2.339 m).Feia un dia claríssim, fred però ben clar, sense cap núvol. La panoràmica era extraordinària, dominada per l'Aneto i la Maladeta. També es veien els pincipals cims de la Vall d'Aran i muntanyes més llunyanes del Pirineu Central.Hem estat una bona estona en el cim, gaudint d'aquest gran espectacle de muntanyes abans d'iniciar el descens pel mateix itinerari. No ha estat una gran esquiada perquè la neu estava pesada i humida però hem gaudit del descens de la gran pala amb grans vistes. Després, ja per la pista i amb poc pendent, hem completat el descens fins al punt de partida. I aquí teniu el vídeo d'aquesta ascensió. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: QuercusFilms.
ÀLBUM DE FOTOS -
TRACK
ENTRADES RELACIONADES:
Capd'Estanhs, 2024
Tucd'Aubàs, 2018
Tuc deraPincela, 2017
PANORÀMIQUES:
BIBLIOGRAFIA:
Val d'Aran, esquí de montaña y raquetas - 75 itinerarios. Francisco Román. Editorial Desnivel.Rutas con esquís - Pirineo Catalán y Andorra. Tomo II (Val d'Aran), Carles Lluch, Editorial Prames
PARTICIPANTS:
JuanRa - J. Rafel
