El Mondúver, segona edició revisada, ja a la venda
El Mondúver no és una muntanya quieta. Les seues línies, dibuixades amb la paciència dels mil·lennis, respiren amb el ritme d’un animal antic. Ara, en aquesta segona edició, el llibre que el retrata s’ha deixat remenar per la mateixa força que modela els cims: el temps. Què hi ha de nou? Doncs noves fotografies, que ara revelen plecs i esquerdes que abans només eren ombres sota el sol del migdia. I mapes, traçats amb la minúcia d’un rellotger, que despleguen senders com venes vives que el lector, amb el dit, podrà resseguir sentint, sota la pell del paper, el cor que bombeja vida entre valls i cims. Què més? Doncs s’ha afegit la modernitat, és clar: codis QR, menudes finestres obertes a un món digital sense fronteres. Però no us enganyeu: aquesta tecnologia no és més que una escletxa perquè el passat i el present es miren cara a cara. La literatura, aquí, no s’ha barallat amb res. Ha fet el que sempre ha fet: posar paraules allà on el silenci comença.El que roman intacte, com les arrels d'un bon arbre, són els relats. Són, en el fons, la veritable argamassa de la memòria d’un poble. Al llibre encara ressonen les gestes de Vicentico, aquell primer escalador accidental que, per les seues proeses, fora rebatejat com el Terrible, les desventures dels fugits i els emboscats que s'hi amagaren a la guerra o la insolència del tio Tomba plantant cara a l’Església. No s’han esvaït tampoc els records de calciners com Francisquet de Senent, Vicent Fesola, el tio Gostino, el tio Boles o Juan de Naya; ni la llenya que els tios Salvador i Federico tallaven per alimentar els forns dels pobles. La pedrera de Rafelet del Pedrapiquer conserva encara la seua aura d’ofici antic, com també ho fan els corrals dels tios Ferragud, Milhores, Senent, Foquio o Ramon Ferrandis l’Obrer. Entre els bancals esborrats dels tios Blasco, Negret, Amèlia, Costa i de tantes altres famílies encara evoquen la suor i la paciència dels qui hi pujaven a collir, ressonen les vides d'homenots com Leandro Calvo o Pericot i el record dels primers pobladors a Parpalló, Malladetes i Bolomor. El llibre preserva, com un tresor, les històries de Federico Peiró el Forner, de Vicent Caballero Milhores, de Consuelo Caballero, de Salvador Vidal, de Paco Mahiques Carmelo, de Carme Montagud del Roig, de Paco García Carretero o de Juan Rafael Peiró, per evitar que caiguen en l’oblit. Tot això no ha canviat perquè, al capdavall, el temps pot devastar terres i persones, però no pot esborrar allò que ha estat explicat tantes vegades, amb la cadència immutable de la llengua i la vida.Aquesta edició, amb les seues novetats brillants, no és sinó una altra capa de pell sobre l’esquelet de roca. Les paraules d’ahir i les imatges de hui s’ajunten aquí com els rius que aboquen a la mateixa mar —i tot plegat fa un soroll suau, com el del vent passant per les canyes seques.I així, mentre el món s’obstina a córrer, el Mondúver segueix allà, a un tir de pedra, amb les seues històries clavades a terra com les antenes del cim. Perquè una muntanya, quan s’escriu bé, no és un paisatge: és un mirall.
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
