Sant Llorenç del Munt - L'Esquirol - Via Normal - 23/06/2020
Per molts dels escaladors/es d'una època, de Sabadell i Terrassa, l'Esquirol va ésser la seva primera o segona escalada. En el nostre cas, també va ésser així.En el 5/1/2014 vàrem fer la primera escalada de l'any i vàrem quedar un xic decepcionats perquè estava reequipada amb parabolts. Aquesta via, sembre havia estat equipada amb pitons i algun burí.Actualment, hi ha un spit i un pitó, per tant es recomana portar alguns friends per reforçar les assegurances. La nostra ressenya. Primera Ascensió: Abelló, Torres, Griera, Trencs i Grané, del C.E. de Terrassa, feta a l'any 1926.Ràpel de 20 metres per la mateixa via (des de l'alzina) . També hi una instal.lació a la pedra, molt més còmoda per baixar, però està a la pedra, jejeje. Material: 5 exprés, un alien blau, un de groc i un camelot del # 1. També pot anar bé una plaqueta recuperable. La Via: des del peu de via pugem vertical fins podem anar un xic a la dreta sota de la fissura, pugem per la fissura fins un replà, després farem un flanqueig a l'esquerra i recte fins arribar a la reunió. Després podem seguir amb una curta grimpada fins a la pedra final. Una bona vista de la via normal. Des de peu de via podem veure Montserrat al fons.Esperant per pujar. Només començar he pogut posar un alien blau.Després un alien groc en un altre forat. L'Alzina on estan lligades una part de l'instal.lació està totalment morta, només un brots més amunt estan vius. Recordo que abans passàvem directament la corda per aquesta alzina per fer el ràpel, encara es noten les marques. Assegurant a l'Ita mentre fa la grimpadeta fins a sota de la pedra final. Gaudint de les bones vistes. La pedra final, fa certa impressió i sembla que estigui apunt de caure. Recordo que quan érem joves, un diumenge al vespre, quan ens trobàvem tots a la UES per explicar com havia anat el dia, va arribar un grup d'escaladors veterans i explicaven amb tota mena de detalls que la pedra de l'Esquirol havia caigut. Veien com estava ens ho vàrem creure tots. Tot seguit ens ho varen desmentir. Nosaltres per si de cas, no pugem mai al cim. Sempre fa il·lució tornar-la a repetir i més quan hi tens un munt de records lligats en aquesta pedra.Apa a escalar que el mon s'acaba.
