Caminant per la Garrotxa, Sadernes, Talaixà, Sant Aniol
Sadernes , Pont de Valentí, Talaixà, Salt de la Núvia, Sant Aniol
d’Aguja, el Gorg Fosc, Salt del Brull, Riera de Sant Aniol, Sadernes
Dimecres 31 gener
2024
Distancia
13,6 km
Desnivell +
757
m
La Garrotxa acostuma a ser sinònim de ruta Bucòlica, si de vegades fent
ruta per La Garrotxa arribes a llocs on penses, potser aquest és un dels
llocs més macos de la Garrotxa.
Talaixà seria una d’aquests.
Tot i que una mica allunyat de la vall de Sant Aniol i que ens tocarà fer
uns 500 m de desnivell per arribar al coll de Talaixà, que comunica la vall
de Beget amb la de Sant Aniol d’agulla, en arribar trobarem un bonic indret
amb la reconstruïda ermita de Sant Martí, el refugi del Centre Excursionista
d’Olot (amb una part lliure)i amb unes vistes privilegiades.
Les cròniques daten el nucli de Talaixà als voltants del segle IX;
trobant-se la primera referència escrita cap a l'any 872, tot i que
actualment és un nucli despoblat a l’any 1918 hi habitaven 130 persones.
Parlar de Talaixà també és parlar d’en “Rodri”, l’últim habitant de Talaixà
i de la Vall d’Hortmoier ,un home que es va fer famós per haver resistit
l'intent de l'empresa privada "Ormoier SA" que va comprar la totalitat de
la vall d'Hortmoier per convertir-lo en un vedat de caça, i
van instal·lar una gran tanca metàl·lica de centenars de metres impedint el
pas de veïns i excursionistes.
En aquella època, el CE d'Olot va donar-li suport pujant-li materials
i queviures a canvi que mantingués oberta una part de la casa com a refugi.
Naixent un moviment popular per impedir la privatització de la zona.
Les gestions del Grup de Defensa de la Vall d'Hortmoier, format per 37
entitats, van aconseguir que l'ajuntament de Montagut declarés
d'ús públic tot els camins, desapareixent així les tanques cinegètiques i
l’any 1992 es va declarar l'Alta Garrotxa com Espai d'Interès
Natural, salvant així la zona definitivament de l'especulació.
Després de Talaixà, la ruta segueix cap el Salt de la Núvia i cap a Sant
Aniol d’Aguja on trobarem la seva església romànica, a l'edat
mitjana havia estat seu d'un monestir benedictí (any
872) i davant de l'església hi ha la casa de Cal Sastre, antiga rectoria i
refugi, actualment en rehabilitació.
Fem una rapida visita al Gorg Fosc i al Salt del Brull i tornem a Sadernes
seguint la clàssica i sempre impressionant ruta de la Riera de Sant Aniol.
De tornada de la ruta fem un bon menú al restaurant El Clotet a
Montagut.
Vam ser: Quico, Benet i Gabi
Si voleu veure com arribar a l’inici de la ruta amb
Google Maps podeu fer clic aquí.
El banc de la felicitat a Talaixà amb una impressionant vista del
Bassegoda i de la Vall de Riu
itinerari seguit
Sortim de Sadernes, pàrquing 3, de l'1 de març al 15 de desembre l'accés
a la pista és prohibit i haurem de sortir del primer pàrquing al mateix
Sadernes, això ens allarga la ruta uns 3 km, ton i que són bastant
planers ho haurem de tenir em compta
De seguida deixem la pista ampla per anar a buscar el Pont de Valentí
per on creuem la Riera de Sant Aniol
Seguim el corriol al costat de la Riera de Sant Aniol durant uns 600m on
haurem d'agafar un altre corriol que començar a tirar amunt, anirem
trobant algun indicador...
