Pica del Canigó
Ja fa temps que volíem pujar el cim del Canigó, muntanya simbòlica per als catalans: és part de la nostra història i de la nostra terra. En Francesc ens va preparar la logística de l'ascensió, des de Marialles. Així doncs divendres 12 d'octubre ens arribem amb cotxe fins al refugi. Hem pres la pista que surt des del poble de Castell, a França, i després d'uns quilòmetres i uns quants revolts arribem al darrer aparcament junt al refugi de Marialles. La pista no és en gaire bon estat i, tot i que el nostre cotxe és alt, tardem una bona estona en fer-la. El refugi està situat en un bonic indret des d'on es tenen unes bones vistes del nord del Pirineu Oriental.Mapa i recorregut Pica del CanigóEl refugi és acollidor, amb dues grans habitacions, gruixuts matalassos i dutxa d'aigua calenta, tot un luxe. El guarda és amable i el sopar força abundant. Hem compartit taula amb una parella de Tarrassa, que estan fent la volta al Canigó amb bicicleta, i amb en Joan i en Miquel, catalans del Vallespir. Ens expliquen, amb tristor, com han viscut el fet de que el govern francès hagi nomenat el massís del Canigó un "Grand Site de France" amb la grafia catalana, sense tenir en compte el nom rossellonès: Canigù.- "Ens han robat una de les nostres coses més preuades, el nom del massís, a canvi de que sigui gran lloc de França", ens diu en Joan.Refugi de MariallesL'endemà, ben d'hora, iniciem l'excursió en la cruïlla de camins que hi ha al costat de l'aparcament. Deixem el camí que va a Prats de Molló i prenem el GR-10 que està indicat amb un rètol que diu: xalet de Cortalets 15,5 kms. El camí planeja per dins del bosc i després d'una estona creuem el torrent de la Lipodère per un petit pont de fusta. Al llarg del camí anem trobant tanques per vaques, que anem tancant al nostre pas. Creuem el barranc dels Set Homes. Està aclarint el dia i ja comencem a gaudir dels colors de la tardor.Caminant pel GR-10Després de poc menys d'una hora de camí arribem al Coll Verd on hi trobem un rètol de fusta que ens indica que som a 1.861 mts. A mesura que avancem el camí es va obrint el bosc, tot i que encara ens sorprèn els colors dels bedolls, alguns d'un groc intens i d'altres ja totalment marrons. Treiem les càmeres de les motxilles i ens entretenim El camí ara ens fa descendir i creuem el riu Cady, que tot i dur poca aigua l'hem de creuar ajudant-nos dels bastons perquè les pedres es mouen al trepitjar-les.Creuant el riu CadyEl camí fa un gir i arribem fins a una cruïlla on hi trobem un rètol: el camí de l'esquerra, el GR, va cap a Els Cortalets, i el de la dreta cap al "Pic du Canigou" que és a dues hores. Així doncs nosaltres prenem el camí de la dreta, ara amb marques grogues fins al cim. Poc després ja sortim del bosc, hi ha pocs arbres i ara el camí és voltat de matolls. Passem vora el refugi Aragó, avui tancat per risc d'enfonsament.Al fons el refugi AragóDes d'aquí ja tenim bones vistes de la vall i el cim del Puig Sec, però encara no veiem el cim del Canigó, amagat darrera la Cresta de Quazemi. Seguim pujant progressivament passant pels Plans de Cadí.Plans de CadíCreuem el riu i el camí va seguint el relleu de la muntanya. Anem a trobar la Portella de Valmanya, per una pedrera on el camí ascendeix fortament fent ziga-zagues. En apropar-nos se'ns presenta davant nostre, imponent, la Pica del Canigó amb un cel ben blau que l'envolta. Es pot identificar el cim perquè s'hi veu un puntet de colors que com més tard veure són les senyeres i cintes penjades de la creu que corona el cim.Camí cap a la Portella de ValmanyaMassís del CanigóSense arribar a la cresta, el camí fa un gir cap a NO. Passem per una cruïlla on un rètol ens indica que el camí de la dreta va cap al xalet de Cortalets per la Cresta de Barbet i el que nosaltres seguim va a Cortalets passant per la Pica del Canigó, el nostre objectiu d'avui. Ens indica també que hem caminat 8.6 kms des del refugi de Marialles. Passem per la Bretxa de Durier, amb una creu que la identifica i una caiguda impressionant...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
