La pica del canigó
El massís del Canigó es troba situat entre les comarques del Rosselló, el Conflent i el Vallespir, i tot i que el Tractat dels Pirineus va fer que avui en dia aquestes terres s’incloguin dins l’estat francès, no podem amagar de cap manera que considerem el Canigó com una de les nostres muntanyes més emblemàtiques. Que Jacint Verdaguer li dediqués un dels seus poemes èpics més reconeguts probablement ha ajudat a que aquesta serralada s’hagi convertit en un símbol de i per l’excursionisme.“Sempre he pensat que si un excursionista de fora ens demanés conèixer els Pirineus en un temps breu hauríem de portar-lo al Canigó. S’hi troben totes les característiques dels relleus pirinencs. Del clima mediterrani temperat i sec passem a l’humit i fred del subalpí i de l’alpí. El paisatge vegetal és variadíssim, des dels cirerers, els castanyers, els alzinars i les rouredes fins a les fagedes, les avetoses, les pinedes de pi negre, els matollars de neret i de nabiu i els prats d’alta muntanya. La morfologia glacial és perceptible en l’orografia, amb els gorgs de Cadí, de Balaig i de Comalada, a més de circs, crestes, morenes i la gelera permanent sota la paret nord del pic de Barbet.”Manel Figuera. “50 ascensions fàcils pel Pirineu català”. 2008.El seu punt culminant és la Pica del Canigó, de 2.784 metres d’altitud, envoltada per altres pics d’anomenada com els de Barbet, Tretzevents, Rojà, Gassemir, Sethomes o Bassivés. No anaven gens errats els habitants de la plana rossellonesa quan, en temps reculats, consideraven que era la més alta dels Pirineus ja que és la primera muntanya superior als 2.000 metres d’altitud venint des de la Mediterrània i la que s'alça amb més desnivell de tota la serralada pirinenca: 2.500 metres sobre les planes del Rosselló i el Conflent.Pujar al cim de Canigó es pot fer per diversos camins o vies que presenten diferents graus de dificultat: des del refugi de Marialles i la Xemeneia, des de Vernet pel refugi i el barranc de la Bonaigua, des de Sant Martí del Canigó i la vall del Cadí, des del Pla Guillem i el Tretzevents, per la glacera i la bretxa Durier i, segurament, per la més assequible de totes i més transitada, la del refugi dels Cortalets que és per on m’he decidit fer el cim.Arribar al refugi dels Cortalets ja és una petita travessa de més de 20 quilòmetres de recorregut a través d’una pista de muntanya que neix al poble de Villerac i des d’on es comença a enlairar de manera constant resseguint el curs del riu de Llec i, posteriorment, la vall de Valmanya. Durant aquest itinerari es troben diverses zones d’estacionament d’on neixen els camins que porten a diferents llocs del massís, així com els refugis de Mas Malet, el de la Molina i el del Ras del Prat Cabrera. Després de deixar enrera el Ras del Prat Cabrera el camí continua pujant dreturerament sense que et puguis estalviar continues batzegades degut a l’estat del seu ferm, fins que s’arriba al pàrquing proper al refugi dels Cortalets on és obligatori aparcar el vehicle.El refugi dels Cortalets, situat a 2.150 metres d’altitud, és un edifici de grans dimensions amb cabuda per a 112 persones, guardat i obert durant el temps d’estiu, que disposa de tots els serveis. El gestiona el Club Alpí Francès de Prada i va ser inaugurat l’any 1.899, un fet que va provocar que les ascensions al Canigó se succeïssin de manera constant. Al seu costat mateix s’aixeca un altre refugi, més peti i d’accés lliure que està força ben equipat.Des del davant del refugi començo l’ascensió seguint l’ample i fressat camí per on transita el Sender GR-10 i en poc temps, travessant el bosc, arribo al pla dels Estanyols, antiga cubeta glacial de grans dimensions al mig del qual hi ha un petit estany que rep les aigües que baixen de la glacera del Canigó. Aturar-se aquí crec que és imprescindible ja que la panoràmica sobre el circ que conformen la paret nord del pic Barbet i la paret est del Canigó és impressionant.A partir del pla,...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
