Pic d'Aillary i llac d'Arlet
Aquest estiu, durant la nostra estada pels Pirineus, vam passar uns dies a la petita i sorprenent Vall d'Aspe. Aquí les muntanyes són d'un verd intens i, és clar, el secret està en el seu clima plujós. Diuen que la naturalesa és sàbia i no ha donat a aquesta vall cap muntanya que arribi als tres mil metres d'altitud, així doncs no atrau gran quantitat de muntanyencs per aquest motiu i es respira una tranquil·litat immensa.La Vall d'AspeNosaltres vam allotjar-nos en el càmping municipal Le Gave d'Aspe, situat en un tranquil espai vora el riu, als afores del petit poble d'Urdos. És molt econòmic i acollidor, regentat per gent agradable que ens va recomanar l'excursió que avui expliquem. També al centre d'informació La Maison du Parc, a Etsaut, ens van facilitar informació interessant, recomanant-nos l'excursió pel "chemin de la mature".Mapa i recorregut al Pic d'Aillary i refugi d'ArletComencem l'excursió a l'aparcament d'Espelunguère. Des d'Urdos s'hi arriba prenent la N134 direcció el coll de Somport i en arribar a Les Forges d'Abel es pren la carretera a mà dreta. Deixem la central elèctrica a la dreta i seguim fins l'aparcament per una pista. Hi ha un rètol que diu: refugi d'Arlet 3h i 40 minuts però aquest temps no coincideix amb els temps parcials que indiquen els rètols que anirem trobant durant el camí. Nosaltres tardarem 3 hores i 20 minuts incloent les parades per menjar, descansar i fer fotos. Al poc de caminar ja passem pel costat de la bonica cascada d'Espelunghère. Seguim amunt pel costat del riu i trobem un pont. No el creuem sinó que girem a la dreta, per on ens indica el rètol cap al refugi. No prenem la pista, sinó que seguim un camí que puja directe, marcat amb blanc i vermell per dins del bosc, que finalment ens durà a la pista.Bosc d'EspenlunguèreLa prenem a la dreta i la seguim mentre va canviant el paisatge. La pista es transforma en un camí de sorra vermella i ens trobem envoltats de muntanyes i prats, increïblement verds, i una cabana és la única construcció.Cabana GrossaLa Vall d'AspeLa cabana, habitada per una família, és una formatgeria. Hi passem per davant i seguim el camí fins que en un revolt, quan creua el riu Covecq, decidim fer una parada per esmorzar. Seguim el camí, ara ja amb un paisatge de pastura i una verdor que captiva la vista. Caminem sobre els 1.900 metres d'altitud mentre que els pobles de la vall són sobre els 900 mts, avui sota els núvols mentre que nosaltres gaudim d'un dia bastant assolellat. Després sabrem que a Urdos no han vist el sol, ha estat un dia tapat, molt ennuvolat.Cap al Coll de LapachouaouEls cims de la Vall d'AspePassem prop la cabana de Lapachouaou i també pel coll del mateix nom, on hi arribem després de dues hores de camí. Prenem el camí de l'esquerra, sentit oest, i ja veiem la cabana del Gorg Sec, cap a on anem. És un lloc de peregrinació de molts fotògrafs que busquen fer nocturnes i el lloc bé s'ho mereix. La cabana està emmarcada en ambdós costats per pronunciades cingleres i al fons un mar de núvols cobreix el fons de la vall.La cabana del Gorg Sec en un marc excepcionalPassem també per la cabana de Caillaous on trobem un rètol: al refugi d'Arlet 40 minuts. El camí recórre la muntanya de Banasse a mitja alçada, fet que ens dóna una perspectiva particular. En arribar a la base de la muntanya d'Arlet fem un gir cap a sudoest i ja veiem el llac d'Arlet, un preciós llac, el refugi i el Pic d'Aillary, el nostre darrer objectiu.Llac i refugi d'ArletDeixem les motxilles al refugi i anem a fer el cim més lleugers. Tot plegat no arriba a una hora en pujar i baixar.Regugi d'Arlet i el cim del Midi Ossau al fonsPujant al pic d'AillaryPujem al coll d'Arlet des d'on les vistes a ambdues vessants ja és increïble, i girem a mà dreta fins al cim. En el darrer tram, per terra vermellosa, s'ha d'anar més en compte. Una gran fita ens marca el cim. Un cim a 2.215 metres, al cor dels Pirineus, rodejat de muntanyes i un paisatge impressionant per totes bandes.Pic d'Aillary, 2.215...
