ABELLA DE LA CONCA. Via LLAÇ GROC.
15/01/18: Aquest dilluns quedem amb el Jordi Lluch, ell surt d’uns dies engripat i aprofitant què han publicat (sisbemessanapren) dues noves vies a Abella de Conca ens decidim per anar-hi. Durant el viatge tornem a trobar boires, però a Abella les parets queden per sobre tot i què fa fred. Fem l’aproximació i a peu de via el sol ja comença a escalfar.La via va per una paret ajaguda on interaccionen feixes herboses i ressalt de roca, alguns més grans. L’itinerari doncs va enllaçant els ressalts més escalables. La via acaba a sobre del ressalt més gran, encara queda paret fins el cim-carena, però del mateix tarannà sembla. No trobarem gaire ambient, però si alguns passatges interessants i un bon equipament amb dificultat poc obligada, tots els trams difícils és poden suavitza. Aquest tipus de vies m’han fet pensar, hi ha alguna cosa què no m’encaixa, no crec què hi valgui tot. peu de viaDADES
