El llaç lila
DIUMENGE, 13 DE SETEMBRE Dissabte per la tarada les Xarxes comencen a bullir de missatges, en un principi inconnexos però que poc a poc van agafant forma i confirmen la noticia. El nostre amic Emili en ha deixat en un tràgic accident de muntanya. Amb la situació que estem vivint i des de casa faig el que bonament puc donant suport a la resta de companys que han patit l’accident. Emili !!! descansa en Pau, saps que estaràs per sempre en el nostre record. El diumenge, he quedat amb l’Isabel per fer una sortida curta i l’ informo dels fets (ella, no s’havia assabentat). Dubtem de si anem a escalar on no, però finalment decidim fer-ho, tot i que escollim una via suau i assegurada per no patir. Escollim la via “Llaç lila” un itinerari equipat que hi ha la paret del Pas Nou a Vilanova de Meia. La primera tirada pot començar a la mateixa carretera, encara que es millor fer-ho uns metres més amunt on hi ha una fita de pedres . Els primers metres assegurats amb 2 parabolts. Son uns cinc metres verticals amb bona roca per entrar desprès en una feixa que cal remuntar fins el peu del següent mur. (la reunió l’hem fet en un arbre de la canal, just sota la línea d’ assegurances de mes a la dreta. La segona tirada comença amb un mur fàcil que acaba en una segona feixa, sortint a la feixa algú ha tret una plaqueta d’un parabolt pero ha deixat l’espàrrec i a la reunió també (han tret una plaqueta i ara tan sols hi ha l’espàrrec i un parabolt (encara que no sigui necessari, cal respectar al aperturista, i no manllevar material) si no ha estat ell , es un robatori !!!, i si ha estat ell, un deixat per no treure els espàrrecs. La tercera tirada presenta dues opcions , una a cada banda de la canal, nosaltres hem escollit la de l’esquerra que creiem que es l’original. Aquesta tirada ja és més interessant i mantinguda. Sortint del mur hi ha una reunió però es un xic incomoda i esta reforçada per un arbre amb una baga. Nosaltres hem fet reunió al arbre. La quarta tirada comença amb un petit mur , fàcil i desprès per rampes fins el peu del següent mur. La reunió és en un arbre i un parabolt al peu del mur. La següent tirada ja te més interès i és mes mantinguda, primer vertical i desprès va perdent força poc a poc, el tram final, desprès d’una petita bavaresa, esta molt brut de molsa i cal anar en compte no relliscar. La sisena tirada, es curta però ben trobada un placa vertical molt compacta just desprès de superar un petit sostre. La setena es bàsicament un canvi de reunió, primer pujar per rampes fins la feixa i seguir-la direcció ponent uns 40 metres fins un arbre i un punt groc a la paret, veurem els parabolts brillar a la paret. La vuitena, supera una placa vertical en dos trams un primer amb bones nanses i un segon tram més finet i trobarem la reunió just en acabar aquesta placa. La novena es un nou canvi de reunió, pujar per una corda fixa fins situar-nos en plena tartera i creuar-la seguint algun punt groc (que no farien falta), donat que es veuen els parabolts de la següent tirada. La desena, normalment els escaladors la fan directe fins el cim, però nosaltres hem volgut partir-la i donar possibilitat al company de gaudir. Uns primers metres molt verticals, on costa veure com posicionar-te a la paret, desprès molt bona presa, vertical i cada vegada més fàcil fins la reunió a la feixa.La darrera tirada, uns quinze metres amb dues assegurances on cal mirar el bloc on t’agafes, però que amb cura res es mou. Una vegada a dalt hem baixat pel cami que orientat a ponent ens deixa a la carretera. Ara comença a apretar la calor i anem directes a cal Cirera per fer la cervesa. Per cert és la primera vegada que vinc a Vilanova i no hi ha ni un sol escalador.J. ESTRUCH
