Excursió al castell de Voltregà
Ja estem en plena primavera i això s’ha d’aprofitar; per aquesta raó avui fem una d’aquestes sortides que només es poden fer aquesta època de l’any (o a la tardor): la pujada al castell de Voltregà.Des de Barcelona anem per la C-17 fins a Santa Cecília de Voltregà, petit nucli al nord-oest de Vic que engloba una gran quantitat de precioses masies disperses; a l’entrada del poble, deixem el cotxe a l’aparcament del restaurant Can Pairot i comencem a caminar.Anem seguint inicialment els senyals del PR C-46, que va resseguint la riera dels Sorreigs aigües amunt. Aviat, però, ens adonem que la riera baixa molt crescuda i que no és fàcil de creuar-la en els dos punts que ho fa el sender; això ens obliga a deixar el camí i fer uns metres per la mateixa carretera per on hem vingut, que tenim just al damunt, tot passant a frec del mas de Salaverd. Un cop passat aquest mas, tornem a baixar a la riera que seguim pel seu marge esquerre, flanquejats pels pollancres encara despullats.Poc a poc anem acostant-nos al cingles que aviat ens envolten i on reconeixem l’extrem sud de la serra de Sobremunt, damunt el qual es troben les restes del castell de Voltregà. Al peu dels cingles s’estenen els camps tofuts d’un verd profund, i els arbres fruiters estan carregats de flors. El dia és fresquet i el cel molt blau… ideal per a caminar. Arribant al mas de Puigpelat creuem la riera per un pont, com uns senyors, i veiem una indicació cap al Gorg Negre, indret segurament meravellós però que avui no tenim temps de visitar… una excusa per a tornar-hi un altre dia. El mas de Puigpelat es troba en una gran esplanada a la capçalera de la riera i a partir d’aquí toca pujar pel torrent del Grau no sense abans haver-nos refrescat a la font del Puigpelat coberta de violetes (Viola odorata), una de les primeres flors de la primavera.Font de PuigpelatVioletes (Viola odorata)Aquí enllacem amb el PR C-49 (Sender de Voltregà)procedent de l’ermita de Santa Perpètua, la qual hem anat veient s’alçar-se al caire d’una cinglera i envoltada de xipresos.El sender puja en diagonal tot travessant un parell de torrents per unes passeres força precàries. Així, d’aquesta manera, anem guanyant alçada sobre la vall pels contraforts de la serra de Sobremunt. Conforme anem pujant el sender es va fent més estret i aeri, i al davant ja veiem el cingle damunt el qual es troba l’ermita de Sant Martí Xic.Passada una bassa i les ruïnes d’un mas, enllacem amb el GR-3, el qual es dirigeix al santuari dels Munts tot passant per Santa Llúcia, punt culminant de la serra de Sobremunt; per això a partir d’ara seguirem les senyals de PR i GR fins al castell de Voltregà.Font de la Casanova de DaltPoc després creuem el torrent del Grau allà on es troba la recentment restaurada font de la Casanova de Dalt i, tot seguit, ens disposem a flanquejar la carena principal de la serra pel vessant oest fins al seu extrem, magnífic balcó sobre la Plana de Vic farcida de camps retallats i tancada pel Montseny nevat.Damunt aquest mirador tan extraordinari hi ha una taula de pedra, sota l’ombra d’uns arbres, amb una barbacoa excavada a la roca… quina llàstima que no duem a sobre unes quantes costelletes per a fer a la brasa!Sant Martí XicPugem el darrer esglaó que ens situa al capdamunt de l’estreta carena on es troba l’ermita romànica de Sant Martí Xic (s. XI), a 850 metres d’alçada, i uns metres més amunt el castell de Voltregà (s. IX) del qual només queden dempeus les restes de dues parets. Des del castell tenim una escadussera vista del Puigmal ben blanc de neu.Castell de VoltregàBaixant de nou cap a l'ermitaProp de l’ermita hi ha una taula metàl·lica d’orientació, col·locada per l’Associació d’Amics de Sant Martí Xic, on hi ha representats tots els castells d’Osona, i a sota una placa amb aquest poema de Miquel Martí i Pol:Caminant que t’atures a llegir / i em fas do de la teva companyia, / benvingut a la llum d’aquesta plana / que ens acull a tots dos i ens agermana. / Per...
