Santa Bàrbara i Castell d'Escornalbou. 100 cims
18 de febrer de 2023 Aquesta vegada el repte dels 100 cims m'ha portat a descobrir una autèntica meravella de casa nostra: La Muntanya d'Escornalbou. Al límit entre el Priorat i el Baix Camp, i a recer de les Serres del Pradell i l'Argentera, trobem aquest particular entorn. Encertada barreja de l'orografia del terreny, la singular geologia, i la potent petjada humana al llarg del temps, en forma de castell, monestir, masos, fonts... A una agulla rocosa de gres vermell, dalt del Castell d'Escornalbou i presidint alterosa tota la contrada, trobem l'ermita de Santa Bàrbara. Castell d'Escornalbou i Santa Bàrbara Aproximació: pujo fins a l'aparcament del Castell d'Escornalbou per la TP-3211 que prenc a Riudecanyes. Dificultat: fàcilDesnivell: Uns 850m. acumulatsDurada: 7,20 Km. Unes 3/4 h comptant la visita als voltants del castell Itinerari: Un cop a l'aparcament, em vé molt de gust pujar fins al proper mirador del Turó de Puigferrós, que em situa i posa en context de tota la volta que us proposo al voltant del castell. Les vistes són exepcionals: als meus peus cap al nord destaca l'Argentera i també proper Duesaigües i el seu vistós viaducte. Torno a baixar al pàrquing, i deixo per al final la visita al complex del castell i l'ascensió a Sta. Bàrbara. L'ArgenteraDuesaigüesMirador del PuigferrósCal baixar per l'empinada carretera que ens ha portat fins aquí. Dos revols més avall trobo el Coll de les Alzines Sureres, des d'on surt per la dreta el Camí asfaltat que baixa a Vilanova d'Escornalbou. Creuo la collada i al fons trobo el sender que comença a baixar cap al barranquet de la Font del Ferro. Entre les grans llaçades del sender destaca cap al sud-oest el Collet rocós de les Moletes amb la seva bassa per a incendis. Coll de les Alzines SureresCollet de les MoletesEl sender baixa fins al fons del barranc i aviat a la dreta veig l'indicador que m'orienta per visitar l'Hort dels Frares, a la mateixa llera del barranc. Una de les dues zones d'Hort dins les terres del Castell d'Escornalbou, com diuen els antics escrits " a la distància d'un tret de fusell del castell", ja esmentat en documents al 1751. En aquest indret es feia tota la producció agrícola que abastia el castell i monestir, disposat en amplies terrasses guanyades al barranc, i completament tancat per un alt mur de pedra. L'hort dels franciscans s'alimentava de l'aigua provinent d'unes properes mines i comptava amb una gran bassa per emmagatzemar-la i una masada. El regadiu de l'hort facilitava el conreu de faves, naps, raves, espinacs, esparrecs... fins i tot nap-i-col i agrelles, varietats avui dia oblidades; a més de fruiters, cereals i avellaners. Als anys 40 unes fortes pluges van provocar un allau al barranc que va derruir una part del mur de tancament i va cegar també les mines que abastien l'aigua per al reg. Tot un altre món, d'una altra època, que no costa imaginar al vell mig de les restes de l'hort. Mas de l'Hort dels FraresBassa de l'Hort dels FraresTancament perimetralUn altre cop al sender, segueixo baixant, vorejant el mur de tancament per acabar al fons del barranc. Allí un cartell anuncia que som a la Font del Ferro, però la font com a tal no hi és per enlloc, el que si hi ha són petites surgències d'aigua a la llera del barranc. Ara el sender surt del barranc per la seva dreta, i comença a remuntar, a estones fort, cap al Collet de les Masies. Un enorme còdol de gres a la vora del sender sorprén per la seva singular textura i capricioses formes. Font del FerroCollet de les MasiesFormacions de gresArribo al Camí d'Escornalbou, una carretera asfaltada que per la dreta puja al Coll de les Alzines Sureres, i el creuo en línia recta per canviar de vessant de la muntanya, cap a la cara nord. El sender transcorre entre un dens bosc d'alzines. Entre l'ombra i el suau pendent és fa molt agradable de seguir. Per davant les Serres del Pradell i l'Argentera, ribetejades de cingleres i coronades per desenes d'aerogeneradors. Al fons de la vall...
