Zegama
Diumenge, 26 de maig 2013Zegama (Goierri), GipuzkoaEUSKAL HERRIANovament i sense adonar-nos de com passa el temps, ja tornem a estar, carretera amunt, en direcció a Tellerine, a Zegama, a Euskal Herria on ens hi trobem tan a gust, fent-nos sentir com a casa i fent-nos partíceps com si fóssim un més. Ja no té tanta importància de si corro o no corro, ei, sempre seria millor poder córrer, però ja hem decidit amb l'Assumpta de procurar no faltar-hi, ja coneixem a massa gent, ja s'ha fet amistat amb molts d'ells... tanmateix, ens ho prenem com un cap de setmana de desconexió i de festa, la festa que cada any, per la Marató, converteix a Zegama en el centre del món de l'skyrunning.Si fa no fa, són per allà les sis de la tarda quan sempre ens presentem a la casa, la nostra segona residència, Tellerine, "venid tranquilos" sempre ens diu el José Miguel, i així ho fem. El foc a terra ja va a tot drap, avui encara fa solet, però la rasca és important, per dissabte pinta mal temps i diuen que per diumenge, el dia de la carrera, tornarà a fer bo.Com cada any, compartim la casa amb tota la tropa de SSadurní, capitanejats per la Paula i el Salvador, al final també hi hem encabit al Jordi Martí i a ultimíssima hora, hi farà cap el Tallaferro de l'Yves. La fem petar mentre esperem a la resta, ja que no tots hem pujat junts, però a punt de fer-se fosc, ja baixem tots plegats cap a Zegama on soparem, nosaltres per primera vegada, a l'Ostatu, enmig d'un gran ambient al poble i començant a saludar gent coneguda d'arreu i del mateix poble, així com la resta de santsadurninencs que tampoc hi falten any rere any.Bon sopar, on ja s'hi afegeix l'Yves qui durant els dos dies compartirem molts i bons moments, impossible no passar-t'ho bé amb ell. L'àpat s'allarga i gairebé ens fan fora del local ja que l'endemà, els corredors d'èlit, que estan dormint a dalt, ja demanaran l'esmorzar de rigor per, uns minuts més tard, anar a rodar una estona.Dir no, a fer la penúltima al Txantón, és com... no trobo la comparança, però no pots dir que no. A dins, ens hi trobem l'Ainhoa, un dels pilars de la cursa a qui no veiem des de Cavalls, encara que sempre hem anat mantenint el contacte, i tothom sap que des d'aleshores, han passat moltes coses... la salutació, és emotiva i sincera.Hi ha una mica de gresca, res exagerat tret d'un parell que ja van un punt desfassats, i de seguida, la nostra tresorera, la Núria, dipositària d'un pot comú, es disposa a demanar per a tothom. No tarden massa a arribar tota una tropa de canaris i en Ramón, el mític Ramón Malcorra, ara sí que la festa està assegurada, així que ens veu, tot anirà a més.Ells ja vénen engrescats i nosaltres de seguida ens hi afegim, els més veterans i els més joves, comencem a pillar i a ballar, fent-nos en poc temps els amos del bar, que mica en mica s'ha anat omplint, en una improvitzada pista de ball on hi sona des d'El Tiburón fins a Pet Shop Boys... mesoneraaaaa!!!!Deuen ésser les quatre de la matinada quan en el local encara va tot en dansa, encara que nosaltres ja estem a punt de tocar el dos, tot i axí, en Ramón ens organitza un entrenillu per l'endemà, amb els jutges de cursa i el diumenge pujarem amb ell i el seu grup a l'Aizkorri per a dónar un cop de mà a l'avituallament... perfecte, ja tinc el cap de setmana complert. Encara que tard, i que l'endemà ja hem d'estar, l'Yves i jo, a la plaça de Zegama, a l'arribar a la casa encara hi cauen un parell d'ampolles de cava, més xerrameca i xirinola, al costat del foc i amb una copa de cava a la mà, s'ens fan gairebé les cinc de la matinada quan un servidor, toca retirada.Tot i la gresca de fa una estona, hem dormit tres hores, a quarts de nou ja estem a la plaça de Zegama, quan ens creuem amb els dos japos, corredors d'èlit en el seu País, que ja han sortit a estirar les cames i a gaudir del xiri-biri que ja comença a caure. El tema es va allargant tot esperant a un dels jutges, però finalment ens dividim en dos cotxes i en dos grups, per una banda el Ramón, l'Esther,...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
