Cavalls del Vent
Dissabte, 21 de setembre 2013100 kms. - 22h.33' 15Bagà (Berguedà)Encara recordo com si fos ara, aixecar-me aquell diumenge al matí i amb els ulls plens de lleganyes, mirar si hi havia alguna novetat al mòbil del menjador. El mòbil estava col.lapsat i em va cridar molt l'atenció, diverses trucades del Ppong. El que va succeir després era inimaginable. Vaig parlar amb el Ppong, Massa, Martox, amb els Tallaferros que ens esperàven a la Festa Major d'Alpens... Les lleganyes de seguida es convertíren en un munt de llàgrimes descontrolades.Amb aquesta magnífica foto del Jordi Saragossa, es manifestava el sentiment especial vers aquesta nova edició de l'Ultra de Cavalls del Vent, sobretot, pels que li érem més propers, sobretot pels que l'estimàvem i la continuem recordant aprop nostre.No vaig dubtar ni un moment en participar-hi, calia anar-hi, calia tornar-hi, calia experimentar el reguitzell d'emocions que viuríem durant tot el cap de setmana, tots fent pinya, des de casa, sobre el terreny i en cada racó de la muntanya, en els avituallaments, la predisposició dels voluntaris i el fet de trobar-te a cada metre, gent coneguda. Calia trepitjar el Pas de Gosolans, somiava en un moment màgic, volia arribar-hi encara amb claror de dia per sentir i empapar-me del sentiment que per sempre més hi haurà en aquell indret. Volia disfrutar, riure, patir i plorar... com dirien els germans Terés, pura vida, i si, calia ser-hi, corrent per ella i amb ella.El divendres a mitja tarda ja som a Bagà on ràpidament (ja fem tard) l'Assumpta col.labora en la tasca de donar dorsals. Moltes cares conegudes darrera la taula, la Marta que també s'ha afegit de voluntària pel cap de setmana, la Sílvia, l'omnipresent Massa, l'Sting, el Manel, el Moisés, tots dos també correran l'endemà, el Marc com a capitano del nostre grup de Cortals, etcetcetc...A mi s'em fa la tarda molt llarga sense fer res, encara que repasso el perfil i comprovo el xip. No paro de saludar a gent coneguda que va a buscar el dorsal i m'entretinc portant aigua, xiclets i berenar a l'Assumpta i a la Ket. Aprofito per anar al briefing, saludar al Joan Sola, i a la plaça trobar-hi els Koala's, l'Esteban, els Ppongs, l'Yves... més gresca, però el meu cap no vol soroll i torno al pavelló per a veure si ja puc arrencar a les dues hosteses de luxe mentre el Massa fa gestions per trobar lloc on sopar. Se n'ensurt, i tots quatre fem via cap a Ca l'Amagat on en Valentí, amic del Massa, ens guarda taula.Tots els cracks ja gairebé estan de sopar, però si hi ha una taula ben parida és la de l'skamot vallesà amb el FerRun, l'Anna Cos, l'Andrés, Xavi70, Tottu, la Tensi, Vicente, el fill del Píjaru, etcetcetc... tots ells sentiran la cursa de l'endemà com ningú, sobretot en FerRun, company inseperable de la Teresa en totes les edicions de Cavalls, aquesta vegada, fort com mai, pensa dedicar-li una carrerassa per la que porta mesos preparant, sens dubte, la millor manera de recordar-la.Després de l'àpat no convé perdre-hi massa temps, comença a ser tard i cal matinar, acompanyem la Ket a la furgo i ens acomiadem del Massa, nosaltres enfilem SCorneli on hi tenim el "cuartel general" juntament amb els Capis que han obtat per restar a l'hotel tota la tarda/nit. Sí, dormo les meves 3-4 horetes de rigor per desvetllar-me després i ja no poder tornar-m'hi a quedar, però descanso i ja repasso com pot anar la carrera, amb la intenció de, assenyadament, donar-ho tot.A les sis ja estem esmorzant a Bagà, al lloc de sempre, tots tres, l'Assumpta, la Ket i jo, el local, força ple de corredors, ja s'hi viu la cursa, tothom hi diu la seva, es comencen a notar els nervis encara que jo em sento força tranquil, potser perquè aparentment tinc clar com ha d'anar la carrera, amb uns temps una mica agoserats que em va passar el Capi, però que em seran una guia perfecte per a saber on sóc en tot moment i encara que ell m'assegura que la Laura i ell estaran molt més endarrera, jo no me'l crec, estic segur que tots tres podem estar allà i si s'escau, fer el trenet...
