Núria - Queralt (Berga)
Dissabte, 6 de juliol 2013retirada a Bagà després de 48 kms. i 9h. 42'Núria (Ripollès)Al 2008 feia la meva primera i única Núria-Queralt, que encara que acabi a Berga, en aquella edició ja hi va acabar, per a mi i per a moltíssima gent més, sempre serà la Núria-Queralt. Eren els meus principis en el món de l'ultra, coneixia de resquitllada al gran Paco Robles, amb qui baixant coll de Pal, vam compartir amb el que, a la llarga, esdevindríem grans companys d'aventures... en Josep Artigas, tot un altre referent. Per l'anècdota també queda, l'haver compartit molts kms. durant la nit amb en Jordi Ballesta, aleshores no ens coneixíem, però tanmateix ha esdevingut un Tallaferro més, un bon company de viatge en qui poder confiar.En vaig quedar molt content baixant de les 15 hores, per mi una marcassa tot i no poder seguir al tàndem Paco-Josep fins al final, m'havien portat en butaca bona part de la cursa. També va escapar-se, en JBallesta, que ja feia anar el seu motoret diesel, tot pujant al Santuari de Queralt. Tenia ganes de repetir, i sense cap objectiu en concret, lluny del temps de 2008, em feia gràcia, rememorar, per a dir-ho d'alguna manera, aquells inicis i comprovar per a bé i per a no tan bé, que des d'aquell dia, ha plogut força.A última hora és baixa la Martona que havíem quedat de fer-ne un bon tram com a entrenament de la CCC, a mi n'anava de primera després de la decepció d'Andorra, sortiríem mooolt tranquilets i aniríem fent, tothom diu que sempre surto massa ràpid, no és cert, i ara era l'ocasió per a posar en pràctica el fet de sortir a la part de darrera del pilot i anar fent xino-xano. Canvio el xip, i com sempre sortiré a la meva, sabent que tinc un trenet interessant amb els germans Ferreres, l'Elena i en Joan Baptiste.Aquí, com a la setmana d'Andorra, tampoc és que haguem fet massa bondat per a preparar una cursa d'aquesta distància i duresa. El dia abans, tinc "eventus" varis, em salto l'assaig de castells perquè veig que arribaré molt tard, mig mal sopo i a quarts de dues al llit per a dormir-hi unes mínses dues horetes per agafar el primer cremallera de pujada a Núria a tres quarts de vuit del matí. L'esmorzar tampoc serà de forquilla i ganivet, encara que al bar del Santuari haguera pogut fer alguna cosa més. Sembla com si tirant, potser de l'experiència, potser anant mal confiats amb un tot ho farem... la cursa ja s'haguera de fer sola, i són curses molt dures que cal preparar-les com cal, física i mentalment i reconec, que últimament, estic massa deixadot, absolutament... mea culpa.Arribem amb el primer cremallera per evitar aglomeracions, tot en ordre, ràpid i amb temps per a no anar estragat, temps d'anar al bar i trobar-hi molts coneguts, d'anar a buscar el dorsal sense cues, de preparar bé la motxilla, de poder anar al lavabo si cal, de dir quatre parides i riure una mica, etcetcetc... i intercanviar salutacions amb més amics i companys de ruta, els seus plantejaments, tots, molt més ambiciosos que el meu, tanmateix és l'última prova de la Copa Catalana de curses d'ultraresistència de la FEEC i encara hi ha moltes coses a decidir i amb més d'un corredor per optar a guanyar algun dels campionats.Parlo amb l'Elena, una dona Tor, que em presenta al seu germà Baptiste, a qui ha enredat per acompanyar-la després d'una bona temporada mig lesionada. M'anirà bé que estigui en baixa forma, encara que estic veient que cada dia es treballa el seu entrenament de bon matí i intueixo, que per malament que estigui, estarà millor que jo, però, inocent de mi, crec que podrem fer un bon trenet. El seu germà, més de l'asfalt, ha tastat poca muntanya i caldrà veure com li va, el seu avantatge, que té en César, l'home de l'Elena per a pujar al cotxe en qualsevol de les escapatòries que ofereix la cursa... és part del tracte ;-))))No sortim massa endavant, però aprofitem el tram que es pot córrer fins al trencall de Fontalba, per agafar una bona posició i estalviar-nos els primers taps. Durant aquests primers metres de pujada, en...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
