Per les muntanyes del juanjo
Tristament porto la pena de molts companys/es morts en la muntanya. He acabat per fer-me una mena de ritual per poder portar el dol amb dignitat. En essència ve a ser, tan senzill, com fer una excursió i pensar amb els amics perduts i anar-me'n acomiadant en l'entorn que tantes vegades hem compartit. Em vaig fent a la idea que no els tornaré a veure i que sols viure dels seus records. Encara que sempre acabo pensant que he tingut molta sort d'haver d'haver-nos creuat els nostre camins..Home, no era qüestió d'anar al Daulaghiri, així que avui he anat a les muntanyes de Vilaller que de ben segur el Juanjo coneixia i pujava i baixava quan s'entrenava per les seves quimeres himalaienques.Feia uns dies que m'havia aparegut la idea de pujar a les muntanyes de la carena entre la vall de Boi i la Ribagorça. Aquest matí quan pujava amb el cotxe m'he adonat, era el desig de passar el dol. Val a dir que m'ha sorprès la bellesa de l'excursió amb unes panoràmiques excepcionals. Penseu que a l'Everest cada any pugen unes 300 persones. Aquí de ben segur que no trobareu a ningú.Característiques:Dificultat: Entre mitja i alta. Cal tenir una bona orientació/track per seguir l'itinerari. He baixat al recte des de dalt però no es gens aconsellable sinó és que voleu entrar als Marines.Itinerari d'anada i tornada. Desnivell: + 1200 m. - 1200 m.Distància: 11 km.Inici: Poble de Casós, damunt de Vilaller.Itinerari ideal per quan a la plana ja fa massa calor i encara hi ha molta neu al Pirineu.Temps total: 6 h.Descripció de l'itinerari:A l'entrada del poble de Casós (1227 m.) trobo un cartell cap al poble de Coll (a la vall de Boi) per coll de Serreres. Travesso el barranc i veig que el camí va per una pista a la dreta. Prefereixo anar a l'esquerra, tot pujant per prats per un camí carreter.23 min. Arribo a un camp i el camí carreter no continua. A l'extrem veig un tub negre i veig que allí comença un antic camí que puja tot fent llaçades. El vaig seguint prou bé ... fins que el perdo.35 min. Surto a un nou prat i giro per la dreta. Travesso dos barrancs i en el segon prenc un corriol amunt. Trobo alguna fita encara que sembla més el pas d'animal que un sender. Pujada ferma.Hi ha moments que tinc la sensació d'anar sense camí però pujo prou bé. En el mapa del GPS em dibuixa aquest senderó.1 h 07 min. Arribo a una curiosa cabana-aixopluc (1546 m.) que em recorda l'esforç per bastir-la i ara roman abandonada i mig caiguda. Si les pedres parlessin ... a partir d'aquí trobo un corriol prou evident que passa entre els coixins de monja que cobreixen el coster.Quan m'adono estic damunt del coll de Serreres i estic pujant amb un peu a la vall de Boi i un altre a la Ribagorça (és una manera de parlar).1 h 30 min. Arribo al tossal de Sentúcia (1710 m.) amb una panoràmica excepcional. Destacaria la visió a vol d'ocell de Vilaller. Podria perdre'm buscant la casa de Juanjo però tampoc no és el cas. La meva ment treballa amb harmonia i vaig recordant els bons moments amb el "marica de playa" (com anomenava amistosament als amics).Perdo alçada cap a la collada de Calbo (1675 m.) tot seguint un corriol (1 h 36 min.) i davant em queda la mole del Cap de la Cana cinc-cents metres per damunt. Cal prendre-s'ho amb calma. Primer segueixo un altre carrerany que surt pla cap a l'est. Fins trobar un pi solitari (1 h 44 min.) i abandono el camí i començo a traçar ziga-zagues. Tendeixo anar més pel vessant de la vall de Boi, tot resseguint corriols fets pels animals. Deixo a l'esquerra alguns contraforts de la carena.2 h 14 min. Decideixo abandonar el carrerany i anar a cercar definitivament la carena.Dalt trobo una aresta de roca - sense cap problema - que m'informa que la pedra de la contrada és granit. Una pedra franca, agraïda i de bon pujar.2 h 44 min. Arribo al Cap de la Cana (2177 m.) on encara puc veure el poble de Vilaller. Hi ha un pal indicatiu. I darrera una llarga carena. Dubto si seguir ... continuo carena enllà.S'imposa l'herba que ara està ben florida. Gensana pirinenca, flor del...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
