Montsant i Muntanyes de Prades
Montsant i Muntanyes de Prades from Txaeska on Vimeo.Així com la setmana passada ja vàrem fer un “petit” test per la Mussara de cara a la Tracks Non-Stop Eutiches i encara amb més ganes de pedal, aquest cap de setmana vam allargar una mica més amb una espectacular ruta pel Montsant i les Muntanyes de Prades. Quelcom deu estar passant per reunir a un grup de 10 companys per fer una animalada d’aquestes. Fins al Coll d’Alforja vam arribar a ser 16!Cavalls a l'abeurador (Prades)Ruta: Montbrió-Riudecols-Alforja-Coll d’Alforja-Cornudella-St. Joan de Codolar-Albarca-Vilanova de Prades-Prades-Cornudella-Pantà de Siurana-Coll d’Alforja-Ermita de Puigcerver-Riudecols-Botarell-Montbrió (102 Kms-2500 desnivell aprox. + 10 Kms de per als que venien de Mont-roig).AlforjaTota la ruta és espectacular, però en especial el tram que va de l’Ermita de Sant Joan de Codolar fins a Albarca pels Cingles de Sant Joan -GR-174- i que ja vaig poder gaudir l’any passat amb els amics d’ESCAPA.Per no perdre els bons costums, la ruta va començar amb fortes ventades que ens van acompanyar fins a Alforja on havíem quedat amb 4 companys més que venien des de Reus. De Sant Antoni vam pujar cap al Coll d’Alforja i d’allà vam baixar cap a Cornudella pel camí que creua el Mas de les Moreres, Ventes del Pubill i el Molí del Pont.A Cornudella ens vam posar frescos, ja que començava l’ascens pels GR-174 cap a St. Joan de Codolar (hi ha un petit tram que deixem el GR però el tornem a recuperar). Un cop a St. Joan, fotos de rigor, gaudir de les vistes i despedir-nos de la colla que venia de Reus, vam anar cap a Albarca pels Cingles (hi ha algun tram poc apte per gent amb vertigen).Com es nota que anava "Sobrat"Sant Joan de Codolar. Amb la guàrdia PretonianaA Albarca vam trucar a un Bar de Vilanova de Prades perquè ens tinguessin l’esmorzar preparat i perdre el menys temps possible (no hi ha res com anar pel món com un senyor). No sé si és l’esgotament i la gana, però els entrepans en sortides de bici son boníssim, però aquest en especial, de llangonissa, ceba i formatge, era de Guia Michelin!Vilanova de PradesBocata cinc estrelles!! M'agafa gana únicament de mirar-l'ho!!!Un cop recuperades les forces, vam anar cap a Prades. Després de deixar el bar va caure sobre nosaltres la maledicció i la ira dels Déus de l’Olimp –suposo que per haver parat a omplir el pap- i vam començar a tenir tots els problemes que es puguin tenir: Branques contra desviadors, punxades, selles, cadenes, cales que decideixen no sortir dels pedals (com si haguessin quedat soldades), alguna caiguda, aire al circuit hidràulic dels frens… En vam tenir per tots els gustos! Com va dir Einstein, el temps és molt relatiu, i amb tant problema tècnic el temps es va començar a dilatar i dilatar… Les previsions més pessimistes per arribar a casa es van superar amb escreix.Desviadors desviats......cales captives (no es broma, no es va poder treure les botes dels pedals)......punxades a gogo......selles salvatges......caigudes (únic fotograma de l'enlairament de Superman, per sort no va ser greu)Passat Prades hi ha un tram que, tot i que paisatgísticament no es massa maco, per fer un descens en btt és molt divertit, i és baixar per la pista de la línia de 110Kw al Coll del Salvadoret (en menys de dos quilòmetres fas un desnivell de 100 meres pràcticament en línia recta). Allà, fent un fora pistes, vaig poder tastar les punxes de l’Arç que com diu un amic meu “és una planta molt cabrona que punxa les rodes de les motos”, fins a 4 punxes vaig treure de la coberta. Així que aneu en compte.Fora-pistes per fer avançaments xtream. Després passa el que passa...No hi ha cosa que faci més ràbia que rebentar una TubelessVam tornar cap a Cornudella, Pantà de Siurana i un altre cop cap al Coll d’Alforja. Des del Coll, i com la setmana passada, vam anar cap a l’Ermita de Puigcerver pel GR-7 (sort que des de l’Ermita i fins a casa tot era baixada, ja que el cansament començava a passar factura).També pots...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
