Cala en Gossalba 16-6-2013
Aquesta ruta és una excursió molt apropiada per quan comença a fer calor, sempre que no sigui exagerada. El recorregut del torrent de les Agulles es converteix amb una agradable passejada. En el punt final, a cala en Gossalba (badia de Pollença), podrem refrescar-nos nedant a les seves aigües color verd maragda, i dinar a l'ombra dels pins.Uns metres després de la Fundació Rotger Villalonga (Cases de cala Murta), a l'esquerra de la carretera PM-221, trobarem l'entrada d'un gran aparcament on podrem triar el lloc on deixar els vehicles (WP 01). A les 9'25 h, equipats amb els extris necessaris, iniciam la ruta d'avui. Sortim a l'asfalt i dirgim les passes cap el far. Dues imatges ens criden l'atenció. La primera, la més cridanera, ja que just baixar del cotxe ens fa alçar la vista, es tracta de l'altiu Fumat, el qual ens mostra la seva vessant més espectacular i, «de més bella fesomia de tot Formentor». (germans Sastre, 2003). Antigament s'anomenava turó d'en Fumat.L'altre, és la cala que tenim als nostres peus, cala Figuera, protegida pel morro i cap de Catalunya (298 m). Ens topam amb la boca del túnel i l'escala de l'amo en Joan Cerdà. No fa massa es va parlar de restaurar-la, puix degut al seu estat és perillós el seu trànsit. Fou construida (1949-50) per a comunicar les quadrilles que treballaven a una part i a l’altre del túnel quan es perforava (1951). Travessam els 250 m de la costosa obra.Deixam l'asfalt (WP 02) i connectam amb el camí Vell del Far. Un rètol, instal·lat fa poc, ens assabenta que entram a la finca privada de cala Murta.El camí, molt tapat per les carritxeres discórre pel vessant nord de la Roca Blanca en direcció a l'esquena del Fumat (coll de la Creu).Assolim el coll de la Creu (242 m) (WP 03), serà el punt més alt d'aquesta volta. Opcionalment es pot pujar al Fumat (335 m), el qual des d'aquí, mostra una imatge ben diferent. Segons els germans Sastre el cim d'aquest puntal suscità el projecte, als voltants de l'any 1600, d'aixecar-hi una torre de defensa. Diuen: «Malgrat els atacs que havia patit la contrada al llarg del segle XVI i que aconsellaven amillorar la vigilància de les cales Figuera, Murta i d'en Gossalba, la torre mai no s'hi bastí». El 1884, dalt del puig, Lluís Salvador hi veu: «El rètol romput que estava damunt la plaqueta central, procedent encara de la triangulació, porta la data de 1865».A la nostra esquena tenim el puig de la Roca Blanca (330 m). També podria ser una opció pujar al seu vèrtex. Ja que nosaltres hem fet aquests dos cims, i a més fa calor, prendrem per avall i ens estalviarem una bona suada. Baixam cap al canal del torrent de les Agulles. El magnífic camí és un balcó natural gairebé durant tot el recorregut, canviant constantment de panoramiques. Ara admiram les badies de Pollença i d'Alcúdia, i el cap des Pinar.Silueta de la costa artanenca i el cap des Pinar. Abans que es construís el far —diu Fernando Contreras— no hi havia cap tipus de comunicació amb el cap de Formentor. Conseqüentment, el 1857 el projecte s’inicià adequant un camí que partiria des de cala Murta, per un tram ple de revolts i de pedres, que havia de condicionar un recorregut de 17 quilòmetres adaptant-se a la complicada topografia de la muntanya. Quan som a l'endret del tàlveg de la torrentera (WP 04) hem de deixar el camí i baixar pel xaragall del torrent de les Agulles, el qual neix a la confluència dels puig Fumat, Garballó i Roca Blanca. No acab d'estar segur si és una sitja o restes d'un camí.Una vegetació resistent s'adapta a les dures condicions de l'indret. El garballó Chamaerops humilis (una palmàcia), té una distribució curiosa a Mallorca. Es localitza a tres àrees separades: als extrems de la Serra de Tramuntana, especialment als municipis d'Andratx, Pollença i Alcúdia i també a la península de Llevant, especialment a Artà i Capdepera. Flor de l'estepa joana Hypericum balearicum, planta endèmica de les Illes Balears, del gènere Hypericum, i...
