A la Mas Brullet de Montserrat
**Escalem aquesta preciosa clàssica del tot recomanable de la nord de Montserrat. Itinerari obert per en J. Mas i en J.M. Brullet, l'any 1960. Topo i piulada molt ben referenciada al blog de l'Escalatroncs. D'aquestes clàssiques que quan les atrapes tan tard caus en com no havia vingut abans a escalar-la. La roca, que no es mou de lloc.Ara a l'estiu li toca el sol de valent, l'orientació E no dóna marge. Només a la part superior ens agafarà l'ombra. Cal buscar dies d'aquest estiu que encara no ho és del tot, fresquets, per posar-s'hi, o pensar-ho per tardor-primavera. D'aquesta escalada ja fa una setmana, amb el fresc d'aquests dies tampoc s'hi deu estar malament.De material, nosaltres hem carregat el càmalot del quatre i no ens ha fet cap nosa. També dúiem un 3 i un 2 repetits i han anat prou bé. Tot és prescindible, però al gust. Els tascons a mi si m'han semblat prescindibles, si portem els aliens al cinto. L'itinerari és d'una lògica aplastant i es va seguint molt bé. L'escalada de fissures és ben poc habitual al massís, i aquí te'n fas un fart. Sobre els graus, tot ajustat, menys el que es canta en lliure que era artifo. El darrer més 6c que 6b concentrat a una secció al mig on la fissura es fa enorme.. o potser tot és redueix a la tècnica.El descens l'hem fet pels ràpels de la vessant E que miren a la canal de la llum, més ràpid que baixar rapelant la via. Per trobar-los, cal remuntar uns 30m per la canal herbosa o per una campa vegetada a la dreta (millor) fins un mig collet on una fresa dèbil flanqueja dret i fins la base d'un pany de roca on cal baixar per dins el bosc esclarissat fins a girar a l'esquerra on trobar el primer ràpel d'un arbre. Hi hem posat més fites que les cabres es dediquen a remoure i al final hi ha una corda fixa. El primer rapel fa 45m i ens porta a una nova instal.lació de dos espits amb anella. El problema és que estan bastant a la vertical. Cal moure's amb cura. I tot i així, cauen més pedres de les cabres que a la tarda van baixant de la muntanya. Fa fresa, tot el dia a la vertical i a Montserrat et quedes amb la sensació que te la jugues més amb els rocs que fan caure les cabres. Escaladamoltbenfetaidesfetambl'axelilamireia, i un cel blau que fa pujar tots els colors...
