Btt: L'Aínsa (...no es país para rígidas)
Sona el despertador. No he dormit ni 3 hores. He plegat de treballar tard i a dos quarts de vuit he quedat amb el Miquel. La seva dona està fora i a mi m'han donat permís uns dies. Destí, l'Aínsa, una de les zones d'enduro més famoses d'Espanya. El Miquel en una cruïlla de caminsArribem a l'hotel, deixem l'equipatge, mengem una mica i a pedalar.Aprofitem que tenim les bicis carregades al cotxe per apropar-nos al poble de Labuerda (direcció Bielsa o França, N). La ruta escollida és una de les clàssiques, la Trilogia de San Vicente (núm. 6) que en el nostre cas es convertirà en tetralogía ja que farem un sender que marquen com a opcional. Les xifres no són espectaculars. 23km i 875m però pel que ens han dit, totes les rutes són molt entretingudes per la seva quantitat de senders. La dificultat intermitja. De color vermell. Així podrem tenir una primera referència sobre la graduació.Esplèndies vistes enmig del descensEn la majoria d'establiments disposen de mapes amb tots els itineraris de la zona. Aquest tríptic us el podeu descarregar de la web de zona zero. Imprescindible consultar-la si voleu visitar la zona. Hi teniu aquest tríptic i explicacions de totes les rutes així com tracks i moltes coses mes. Iniciem l'itinerari fent 2 quilòmetres de carretera (direcció l'Aínsa). Ens desviem a la dreta remuntant el rio Forcas. Ja veiem una de les imatges característiques de la zona. Les vessants margoses nues de vegetació amb els característics tons grisosos.La pujada és molt suau i es deixa fer. Quasi a dalt de tot agafem un ample talla-foc i acabem de pujar per un curt tram de sendera (aquest tram el farem després en sentit invers). Arribem a una cruïlla de corriols i comencem a baixar cap a baix. La sendera, la de planaermita, està plena de pedres grans al mig de la traça el que fa que no ens embalem gaire. Tot i això el traçat és ben bonic. Aquest primer descens acaba en un rierol, el barranc de San Vicente que creuem i carreguem uns 5 minuts la bicicleta al coll, entre antigues trinxeres de la Guerra Civil, fins arribar a la carretera de San Vicente.Seguint el curs d'un rierolAnem pujant suaument gaudint del paisatge fins a l'altura de la famosa ermita de San Vicente on continuem l'ascensió per camí. No té confusió ja que hi ha marcades amb creus les parades del via crucis (cosa que no anima gens quan estàs pujant). Fem un petit corriol de pujada per evitar donar el tomb a la muntanya i arribem a l'anterior cruïlla de camins on hem iniciat el descens. Aquest cop desfem camí fins on hem començat a pujar pel tallafoc. Sendera del cocullón. Moderadament endurera com l'anterior. Amb algun tram rocós però res exagerat. Arribem a un camí i fem una pujada un altre cop cap amunt per fer la mayorcas, ràpida i amb alguna corba complicada, però molt bonica.Com que ens hem quedat amb una mica de ganes de més sendera tornem a remuntar per fer la de Santa Cecília, que comparteix inici amb l'anterior i que té un tram molt inclinat abans d'arribar al barranc del Roya per on acabarem descendint. Em recorda quan fem descens d'engorjats. Compte que una fina capa de fang fa que en algunes zones la bicicleta perdi tota l'adherència.Ja s'ha fet l'hora de dinar i de moment ha estat una bona presa de contacte.Després d'haver passat per la dutxa amb un bon dinaret i una petita migdiada anem a fer la ruta dels Miradors de l'Aínsa i Morillo. 17km i 700m també de nivell vermell (+).Espectacular sendera pel cantó del tallat...Baixant cap al càmpingTot just passada la rotonda d'entrada al poble (al sud del pont) iniciem una curta i dreta pujada per formigó ratllat Passem un menjador de rapinyaires i pugem per sender ben net però que va guanyant metres. A la seva part superior tenim un petit collat o zona d'enllaç i es pot triar entre l'antic camí a Morillo (sender) o pujar a la carena (més llarg i tècnic). Agafem la ruta original que és la carena. Tenim dos o tres trams de pujada tècnics i exigents, d'aquells que et fan treure la "carbonilla". El Miquel que encara té el dinar...
