Bastiments
Dilluns, 22 de juliol 2013Daió (Ripollès)+-30 kms. - 6h. 30'Sense temps per pair un cap de setmana expremut al màxim, després de l'intent al Canigó, d'una estada al Mas sensacional i d'una altra gesta castellera com va ser, després de descarregar la sempre imponent torre de nou, el nou de vuit amb una enxaneta, a Mataró, el dilluns tornava a estar plantat a la central de Daió per a tornar-hi a fer una bona trescada.Calia, el més aviat millor, treure el mal regust que va suposar l'intent fallit d'un Canigó que no el vam veure ni en pintura. Per altra banda, el proper dissabte, un grup de palmerus es volien acostar a la zona per a fer-hi el Bastiments després de passar la nit al ref. de Coma de Vaca, jo em vaig oferir de guia i aprofitava aquesta sortida per a refrescar mentalment el recorregut. Un recorregut totalment Emmoneru i per tant prou conegut i que aquest any per motius meteorològics, van haver de suspendre precisament aquest tram, per a mi, el més maco de tots. Tanmateix aprofitava per a continuar sumant, hores, kms. i desnivell a les meves cames amb l'únic pensament de la cursa de Cavalls del proper mes de setembre.En un parell d'hores mal comptades ja sóc dalt el refugi de Coma de Vaca, aquesta vegada no hi ha parada i continuo guanyant desnivell per la coma del Freser amunt, enmig de vaques i cavalls que semblen extrenyar-se de la meva presència, talment no estiguéssin acostumades a veure-hi gent mentre tot el marmotam continua amb els seus espectaculars xisclets davant la impassivitat d'algun cabirol acabat de sortir del no sé on.Lluny queden aquelles pales de neu fa un mes enrere, ara, la neu s'ha fet fonedissa i tan sols una petita clapa, n'és testimoni de les grans nevades d'aquest any. Abans d'arribar al trencall del coll de la Marrana i en direcció contrària, hi trobo quatre excursionistes que enfilen el Freser avall, carregats, segurament vivaquejant en algun lloc a recer, o potser venint del ref. d'Ulldeter, o per l'altra banda, per Tirapits... les possibilitats són múltiples i per això sempre he considerat una bona zona d'entrenament on pots alternar i fer, mil i una combinacions sempre buscant alçada i desnivells.El trencall a la dreta, mentre ja veig alguna silueta dalt de Bastiments, és prou fresat, és el GR11 que creua tot el Pirineu i que el passat dissabte n'havíem resseguit una part tot sortint de Mantet, encara que crec, que per la cursa de l'Emmona ens fan trencar molt abans, doncs recordo uns forts pendent que ara no hi trobo. En un moment ja sóc dalt al coll, a la dreta, el Gra de Fajol, recte, Ulldeter, a l'esquerra, Bastiments. Ja hi ha una mica de trànsit, algú ja està a punt de coronar el Gra de Fajol, d'altres ja baixen de Bastiments, n'hi ha que vénen per Vallter, el pic de la Dona més enllà...M'hi esplaio una mica, és el que té anar sòl, ja porto l'iPod a tot drap, com diria aquest jovent d'avui, estic motivat. Ja veig a la llunyania uns puntets que estan pujant el Bastiments i que m'havien passat per alt, ja ho tinc... a per ells, em sento còmode amb els pals, la música m'acompanya, tinc gas per a donar i per vendre, doncs fot-li!!!! Vallter a la dreta, fa unes hores que hi estàvem, davant el pic de la Dona i el meu objectiu davant meu, ensenyant-me el seu llom i resseguint amb la mirada la traça dels que van a davant, fins i tot m'emociono endinsat en els pensaments més íntims, recordant a la gent que ja no hi és i que podrien estar en aquests moments al meu costat, no hi són, però aquí dalt, els sento més aprop meu que mai.Els de davant cada vegada els tinc més aprop, abans del cim són meus, m'engresco, encara que també bado més del compte mirant a tot arreu i disfrutant de l'entorn. Un home baixa per la meva esquerra i em fa senyals, trec la música i em pregunta com es diu la muntanya que ha fet... Bastiments... Bastimientos?, jajaja... mal fet, però li dic que si, ja veig que vés a saber d'on és. La meva curiositat i admiració alhora, per l'avançada edat de l'home, m'hi fa comentar la jugada. És de Irún, basc, té...
