Ascensió al Puig de Pastuira (2.693 m)
L'ascensió al Puig de Pastuira des de l'estació d'esquí de Vallter és una activitat relativament curta i fàcil, apta per a una matinal excursionista. Bona part del recorregut és per una carena panoràmica amb grans vistes sobre la vall de Coma de Vaca i bona part del Pirineu Oriental, des del Puigmal fins al Canigó.Avui la previsió del temps no era bona del tot, es preveien tempestes de tarda, però com que l'activitat no era massa llarga hem pensat que acabaríem abans que es girés el temps.De bon matí hem arribat a Vallter i hem començat a caminar en direcció al refugi d'Ull de Ter, seguint el GR11. Aviat hi hem arribat i hem seguit en direcció al Coll de la Marrana, la següent fita del nostre itinerari. Feia bon dia, cel blau, i només es veien alguns núvols dispersos però, de sobte, ha començat a ploure. Ha estat una situació estranya i desconcertant perquè plovia amb el cel blau. Per sort, ha estat un ruixat curt i aviat ens ha començat a tocar el sol.Hem passat pel Coll de la Marrana i hem seguit un corriol que voreja el Gra de Fajol fins al Coll de la Coma de l'Orri. Des d'allà el camí va resseguint la carena, evitant els petits cims vorejant-los per una banda o l'altra i en alguns punts pel fil de l'aresta, sempre fàcil.El cel s'anava tapant i cada vegada era més gris. Al fons, cap a la vall de Núria, era un gris fosc, gairebé negre. Es veia clarament que per allà estava plovent i alguns llamps llunyans ens confirmaven que la tempesta s'acostava. Com que el cim no era massa lluny hem seguit endavant per la carena panoràmica, amb grans vistes en totes direccions. Es veia el Balandrau, el Puigmal, el Torreneules, el Pic de l'Infern, el Bastiments, el Costabona, el Canigó i moltes més muntanyes.Hem accelerat una mica el pas perquè la tempesta s'acostava i començava a fer força vent. Finalment hem arribat al cim del Puig de Pastuira (2.693 m). En aquell moment el vent era molt fort i només ens hem aturat un instant, el temps just per fer la foto de cim.Quan ja iniciàvem el retorn, de sobte, ha començat a pedregar i ploure. El vent era molt fort i ens ha costat posar-nos la capelina sense que sortís volant. Hem iniciat el retorn sota la tempesta però en pocs minuts ha deixat de ploure, encara que el vent encara era molt fort. Hem retornat seguint el mateix camí, mentre la tempesta, que ha estat fugaç, s'allunyava a poc a poc cap al Canigó. Quan hem arribat al Coll de la Marrana, de la tempesta només quedava el vent, encara fort però menys intens que abans. Per sort, la tempesta ha passat tan ràpid com havia arribat.Ens hem aturat a menjar una mica, arrecerats sota el coll, perquè no havíem pogut fer l'aturada reglamentària en el cim. Després, només ens quedava seguir el GR11 fins a retornar al punt de partida, a la carretera de Vallter.
