Escalada al pedraforca i al canigó
Aprofitant que teníem uns dies de vacances, la setmana passada vam enfilar cap el Pedraforca, emblemàtica muntanya situada al Berguedà. La intenció era fer un parell de vies a la cara nord de la paret, però just la tarde que vam arribar va ploure a bots i barrals. Això va fer que l’endemà anèssim a la cara sud, a la xemeneia Pany-Haus (MD-, 280m) del pollegó inferior. La via transcorre íntegrament una marcada xemeneia en tendència cap a la dreta (descaconsellable si ha plogut el dia anterior). Es una via herbosa i una mica bruta en general, desequipada i on has d’anar reforçant reunions (un parabolt). Cal destacar els 2 últims llargs de la sortida original on la xemeneia s’estreteix molt i has d’anar encastan-te i pujant en, tal com fica a la ressenya, ramonage llis. Vam suar de valent! El pròxim objectiu va ser una de les vies més clàssiques de la cara nord: el gran diedre per la entrada original (D+, 270m). La part central recorre un marcat diedre en roca molt bona (exceptuant algún roc que es mou). El llarg clau recorre una xemeneia bastant humida per a continuar en un seguit de passos atlètics però molt disfrutons. Recomanable al 100%. Per acabar bé les vacances vam anar cap al massís del Canigó. L’objectiu era una altra clàssica: el gran diedre (Sala-Bobo) per la sortida directa al pic Barbet (MD, 250m). Es una gran via de granit molt bo que té dos llargs espectaculars en un ambient realment alpí. L’entrada a la via la fem per la dreta en 2 llargs desequipats i una mica psicològics, que t’agafen una mica descolocat. Una vegada a baix del diedre venent els 2 llargs de diedre molt guapos que estant bastant pitonats pero que tenen algun passet finet, finet. La sortida la fem per la variant directa, que va per l’esquerra i t’evita un flanqueig ‘guarro’ per la dreta. Són dos llargs en molt de pati i en molt d’ambient que fan que arribes al cim en un somriure d’orella a orella. És una via que s’ha de fer obligatòriament! Activitat realitzada per Jordi B. i Jesús A.
