Puig de Maria (Pollença) 28-7-2013
Una proposta ben interessant per una matinal d'estiu és pujar al puig de Maria o puig de Pollença, un turó de només 321 m d’altura, aïllat i un poc apartat de la serra de Tramuntana, per aquest motiu oblidat per molts d’excursionistes. Geograficament es troba entre el nucli urbà, el puig de Santuïri i el torrent de Sitges.La pujada al puig de Maria arrenca en el punt quilomètric 51,8 de la carretera Ma-2200 (Wp 01) (48 m), davant de la població de Pollença. Aquesta muntanya també és coneguda com puig de Pollença o la nostra Senyora del Puig. Deixam els vehicles just devora els rètols i començam la pujada a les 9:47 h. Segons consta en instrument escrit de la mà del notari públic Pere Melià, fet el 14 de desembre de 1371, ja en temps dels moros s’anomenava puig de Maria (BSAL, 1886). Rodas afegeix: «probablement procedeixi del vocable àrab al-mariyät [o almaira], l'arrel del qual significa alguna cosa així com ‘veure’ o ‘mirar’, en referència a les notables vistes que s'obtenen des del seu cim». En el primer tram, a la dreta i a l'esquerra del camí, s'ubiquen algunes cases, els noms de la majoria fa referència a la dura costa, com: costa del Puig, costé de can Moragues, Casa Vella del Costé, Casa el Costé... Crec que l'Arxiduc s'equivoca quan dóna la distància de 5,6 km que hi ha del poble de Pollença al Puig. Diu: «El principal punt d'atracció, el lloc que dóna fama al poble per tot arreu de l'illa [...] El camí que hi duu passa al principi per la plana de Pollença, llavors per l'hort del camí del Puig i puja empedrat la muntanya rocosa. Hom passa per davant cases petites i cabanes i ja gaudeix de la vista endarrera sobre Pollença, situada dins la vall». (Les Balears, 2002). Deixam a la dreta l'entrada de can Cantó.La pujada és bastant dura, més que res per la xafogor enguniosa típica d'uns certs dies de l'estiu mallorquí. Hi ha moltes dreceres, però són tan empinades que no les feim cas, tampoc frissam! El traçat del camí actual va suposar, en els anys 70, la destrucció parcial de l’antic camí del Puig, eu Puig, que diuen a Pollença. Passarem per la piqueta de l'Ase, on s'abeuraven els animals que pujaven al Puig.Un nou component s'ha unit al grup, el meu fill Sebastià. A veure si cream afició! S'acaba l'asfalt i seguim pel bell i relliscós camí empedrat que data del s XVII, algun tram del qual va ser restaurat l'any 1994. Aquest camí figura amb el núm. 62 al Catàleg dels Camins de Pollença pel seu interès constructiu. Passam per la cadireta del Bon Jesús i la cova del Dimoni. El nostre incansable viatger descriu l'indret: «Tot seguit hom arriba a una petita barrera situada al peu de l'abrupte pendís de penyes i el camí es torna de cada vegada més rocallós. Hom assenyala un seient de roca al costat d'una petita cova, on diuen que si les dones s'hi seuen tendran un part feliç». (Arxiduc, 1884). Deixam el camí principal per un desviament per l'esquerra (Wp 02), el camí dels Ermitans, també ens menarà al cim, passant per l'avenc de la Mare de Déu i les ruïnes del Molí.Aquest camí dels Ermitans fou traçat a començament del segle XX.Des d'aquest camí s'obté una bona vista de Pollença, del puig Gros i s'Estret de Ternelles; les serra de la Font, amb el puig de can Groc; les serres de Cornavaques i la de Sant Vicenç. A la dreta de Pollença, destaca el puig de Santuiri (141 m), amb una bona massa forestal. Més a la dreta es van difuminant les serres de la Punta, del Cavall Bernat, d'Albercutx. (Panoràmica realitzada per Sebastià Riera, a partir de dues fotografies).Tres esglésies albiram entre el traçat urbà: l'antic convent de Sant Domingo (en primer terme), l'església parroquial dedicada a la Mare de Déu dels Àngels (centre), i la de Monti-sion, on a l'edifici de l'antic col·legi annex avui l'ocupen dependències municipals.La boca de l'avenc de la Mare de Déu (Wp 03) s'obre a la part dreta d'una clotada, on segons la tradició es va trobar la...
