El Puig de les Bruixes i el seu avenc
Avui hem fet una sessió doble: espeleologia i excursionisme. L'objectiu principal era el Forat del Puig de les Bruixes, una petita cavitat d'uns 39 metres de fondària, situada molt a prop de la muntanya que li dóna nom. Com que la cavitat no és gaire gran i l'exploració es fa en poc temps, hem complementat l'activitat amb l'ascensió al Puig de les Bruixes, un cim de poca altitud però molt panoràmic que, a més, està inclòs a la llista dels centcims.Hem pujat per la pista fins a la Bassa de Monars i des d'allà hem iniciat l'aproximació a l'avenc. Després d'un curt tram de pista hem agafat un bon camí, la via normal del Puig de les Bruixes. El camí està senyalitzat amb pintura de diversos colors i l'hem seguit sense problemes fins que, ja a prop de la cavitat, hem deixat el camí principal per pujar directament a la boca de l'avenc.No ha estat fàcil perquè no hi havia camí i el pendent era molt fort. D'una manera una mica erràtica, hem anat buscant els millors passos, intentant seguir el track fins que, després d'una estona de recerca, hem localitzat la boca de l'avenc.A l'entrada del pou, una estaca d'acer clavada a terra ens ofereix el primer punt d'ancoratge. És una mica precari, però el primer tram de la cavitat no és més que una llarga rampa una mica relliscosa. Als dos metres hi ha un altre ancoratge, més sòlid, que ens permet completar els 30 metres de ràpel per la rampa fins a una plataforma entre blocs a la capçalera del segon ràpel.Aquest segon ràpel és d'uns 16 metres, tots volats, i ens deixa a la sala principal de la cavitat, de més de 20 metres d'ample. El terra està ple de blocs i només hi ha formacions en alguns racons de la sala, res espectacular. En poc temps hem completat l'exploració de la sala, on hi havia poca cosa d'interès, i hem iniciat el retorn remuntant el pou de 16 metres i la rampa fangosa, per sortir a l'exterior.La previsió del temps indicava pluja a partir de la una però encara era aviat i el cel era ben blau, de manera que hem iniciat la segona part de l'activitat prevista. El cim del Puig de les Bruixes es veia molt a prop. Hem pujat per un prat per enllaçar amb el camí que ve del Comanegra. Un magnífic camí que ens ha portat sense cap dificultat fins al cim del Puig de les Bruixes (1.391 m).El panorama era molt extens sobre les fondalades i boscos de l'Alta Garrotxa i el cim del Comanegra, molt proper. El Canigó quedava tapat per una nuvolada que començava a tapar el cel.Mentre començàvem a baixar per un bon camí, hem començat a sentir trons llunyans en la direcció del Canigó, però nosaltres encara estàvem sota un cel blau i feia sol.El retorn es fa per un bon camí i en poc més d'una hora es pot arribar al punt de partida, a la Bassa de Monars. Hem anat baixant i, resseguint el camí pel bosc, hem arribat a l'inici de la pista. Ens quedava poc més d'un km per arribar al cotxe i els trons encara eren llunyans. Hem seguit caminant per la pista mentre el cel s'anava tapant a tota velocitat amb una capa de núvols negres. De sobte, ha començat a ploure. Primer una gota, després quatre i, en pocs segons... la pedregada. Només ens quedaven 360 metres per arribar al cotxe per una fàcil pista, però era impossible. La pedregada era d'una intensitat extraordinària i les grosses boles de gel ens apedregaven per tot arreu. Ens hem aturat en un marge de la pista, on un petit ressalt ens protegia una mica de la lapidació que estàvem patint. Les pedres, algunes de la mida d'ous de guatlla, ens colpejaven amb força.Per sort, les tempestes d'estiu són intenses però curtes. En pocs minuts la tempesta ha afluixat una mica, sense deixar de ploure i pedregar, i hem aprofitat per acabar el recorregut, a la carrera, fins al cotxe, on ens hem refugiat.I aquí teniu el vídeo d'aquestes activitats, obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP:
