Agulla Gran d'Amitges, combinada Directa-Llamosí
Aquest cap de setmana passat hem fet una escapada a Amitges amb el José Manuel. Tots dos tenim força feina a casa, així hi anem amb la idea de pujar de bon matí, escalar durant el dia i veure què podem fer l'endemà.Comencem bé, i en hora i mitja escassa arribem al refugi. Nosaltres pensàvem començar amb la via Directa a l'Agulla Gran, però un dels guardes ens recomana fer una combinació amb la Llamosí i així poder gaudir de tres llargs molt bons de diedre. Una combinada que he pintat a sota de forma una mica maldestra damunt d'una ressenya del Luichy.De seguida enfilem el pendent que porta al peu de les agulles, on ens sorprèn la quantitat de neu que encara hi ha per tot arreu, tot i ser a l'agost. Molta més de la que hi vaig trobar l'any passat per Sant Joan, un mes i mig abans!Així que per arribar a peu de via hem de travessar una congesta i llençar-nos a dins, al forat que hi ha entre la neu i la paret per poder començar la via!Com a bon fanàtic dels diedres, se'm van eriçar els pocs pèls del cap en veure aquesta meravella de la geometria! Així que me'l vaig demanar. I tot i que només és V, té algun pas interessant i tot ell és una meravella que es fa curta.... I a més, completament desequipat!El segon llarg també és molt interessant, encara que el diedre no sigui tan perfecte i que s'escali tant pel diedre com per la placa de la dreta. Aquí hi trobarem un parell de claus, però igual que el llarg anterior, es pot protegir al gust amb tascons i friends, sobretot grans (nosaltres portàvem fins al núm. 4).A la reunió (de dos espits) ja s'endevina què cal fer per anar a buscar el diedre de la Llamosí, passant per la reunió de la via intermèdia Allez, allez. Un llarg curt i evident en semiflanqueig a l'esquerra fins que trobo un parell d'espits.Aquest llarg es torna a veure molt bo, així que per no barallar-nos ens el repartim, aprofitant que a la meitat hi ha un replà amb un bon merlet i algun cordino, que permet de fer-hi reunió.La primer meitat l'encara el José Manuel i va progressant per dins de tot, per un diedre/xemeneia que cada cop és més difícil. Dubta una mica, ho intenta per dins, per fora, altra cop per dins, i al final surt pel mig fins al replà amb el merlet.La segona meitat és una nova meravella de l'arquitectura granítica, un diedre/bavaresa molt vertical i bastant llis que em fa patir en algun pas, però que al final em deixa arribar fins la reunió, ben suat, això si! Tret d'un espit que hi ha poc abans de la reunió, el tram està net.Després un llarg ben llarg, amb alguna petita sorpresa, ens deixa al mateix cim de l'Agulla Gran.
