Barranc de l'Artigue
El barranc de l'Artigue està considerat com un dels barrancs més aquàtics i "obligats de fer" de l'Ariège (França).Dades bàsiques:- millor època: agost - setembre- horari: 40 min d'aproximació, entre 2 i 4 hores de descens, 25 min de retorn- longitud: 450 m- desnivell: 170 mSom una bona colla que ens trobem a l'aparcament de Montcalm (el mateix que vam deixar el cotxe per fer la Pica d'Estats per Pinet amb esquís de muntanya), el qual està just passat la central elèctrica que hi ha després del poble Marc. Són les 12 del migdia i fa un dia molt bonic, ja tocava! Amb les motxilles i els bidons a l'esquena comencem l'aproximació tranquil·lament. Ens endinsem pel caminet que hi ha al darrere de l'aparcament i passem pel costat de la presa, veiem que l'aigua arriba fins a la marca verda... perfecte, podem fer el barranc! Seguim amunt fins al primer encreuament (només han passat uns 5 minuts de la sortida) i agafem el camí de la dreta seguint la direcció del cartell que posa "Port de l'Artigue". La pujada es fa dura, el pendent és fort, però les vistes espectaculars cap al refugi de Pinet ho suavitza tot. Seguim el GR tota l'estona fins arribar a la capçalera del riu, es veu molt clar... bé, potser no tant perquè hi havia un pont que ja no existeix. Només en queden quatre pedres a banda i banda del riu, la qual cosa ens permet deduir que abans hi havia un pont.inici del barrancL'Albert i el Xavi ja havien fet aquest barranc l'any passat, ens expliquen que aquest any porta molta més aigua. De seguida comencem el descens i el primer ràpel és de 6 m. Realment, hi ha molta aigua perquè l'any passat van poder fer un salt tranquil·lament, en canvi avui hem de rapel·lar i evitar entrar a dins del remolí.l'aigua baixa amb molta forçaSeguim per uns quants ressalts, hem de fer força amb les cames perquè no se'ns emporti l'aigua. La Ceci s'espanta i no li agrada gens, demana per sortir del barranc... encara hi és a temps. La Salvi l'acompanya i marxen grimpant per la paret fins a trobar el camí d'aporximació. És una llàstima perquè el paisatge és molt bonic i el barranc és obert.petit tobogantpetit saltet per escalfar motorsEl següent ràpel és de 8 m i n'hi ha que salten: l'Òscar, l'Albert, el Marc i l'Anna. Em toca a mi, rapel·lo perquè veig que no surten de l'aigua i estan agafats a la roca de la paret del davant. Quan arribo a l'aigua, el corrent se m'emporta cap a la sortida de la cascada amb força. Aleshores, me n'adono de que l'Albert, el Marc i l'Anna no poden sortir perquè el corrent se'ls emporta a dins del remolí. L'Òscar ha pogut sortir nedant perquè no portava pes a la motxilla i ha pogut fer més força; treu els altres tres amb l'ajuda d'un tronc petit i la corda de l'Albert. Tot ha quedat en un petit ensurt, però amb una lliçó ben apresa a l'hora d'interpretar el sentit dels remolins.el Xavi saltant a la direcció correctaSeguim caminant i baixant pel riu fins a trobar un ràpel de 16 m i un altre de 17 m, estan molt seguits i són molt bonics. El 2n és pot baixar com a tobogan, però nosaltres no podem perquè hi ha massa aigua!ràpel de 16 muna casada macaràpel-tobogan de 17 msi hi ha menys aigua, es pot baixar en toboganDesprés de descarregar una mica l'adrenalina dels nostres cossos, seguim caminant fins a trobar el següent ràpel de 14 m. Es pot fer fins a la meitat que hi ha una repisa i saltar uns 6 m aproximadament. Més endavant hi ha un altre ràpel de 8 m seguit per un tobogan molt divertit de 5 m. Llavors, per art de màgia, apareix una cascada molt gran i bonica al fons del riu... sembla un miratge! Tots, com nens petits, anem corrents cap a la cascada i juguem amb ella.ràpel de 8 mla gran cascada!felicitat i naturaOh, no volem que s'acabi... només ens queda l'últim ràpel o salt de 6 m i molt bonic que ens anuncia el final del barranc amb un petit paradís enmig del pirineu francès.últim ràpel del barrancel riu continua, però nosaltres ho deixem aquíEl Xavi repeteix el salt mentre els altres ens anem canviant. El camí surt per la dreta i...
