De Son Marroig a cala Deià pel pas des Gat 11-8-2013
L'excursió discorre per la marina de les finques de Son Marroig, sa Marineta i sa Pedrissa (Deià). Aquest és un tram de costa arxiducal poc conegut. Fa anys que vaig veure a un reportatge de la revista Brisas que per aquests penya-segats hi havia el pas des Gat, un pas molt exposat que, per aquest motiu no li vaig fer cas. Fa uns mesos que l'amic Toni Sureda va publicar una ruta que passava pel pas des Gat, l'altra pas des Gat. Per aquest pas, més accessible, fa poc que també passà l'amic Manuel Barranco. Seguírem les passes d'aquests dos grans muntanyencs, tot i que vaig escurçar i adaptar l'excursió per a aquests dies de tanta calor. Tot el recorregut el feim per finques privades, per tant hem de respectar en tot moment la natura, la flora i la fauna, no hem de deixar constància del nostre pas, no hem d'espenyar reixetes, no hem de portar cans i no hem de fer renou.Després d'haver deixat un cotxe a l'aparcament públic de Deià, ens disposam a iniciar la ruta a Son Marroig (Wp-01), devers el km 66 de la carretera Ma-10. Són les 9:20. El dia no és com esperavem, els serveis meterològics havíen anunciat vent de Tramuntana, i de moment feia basca. El mirador des Galliner està al costat de les cases de Son Marroig. Per l’accessibilitat i per la magnífica vista que ofereix sobre sa Foradada, avui en dia, és el mirador més visitat de tots els que va bastir l’Arxiduc. A part de la vista de sa Foradada, «Un domina des d'aquest mirador cap al far del qual es veu resplandir en la nit». Lluís Salvador explica així l’origen del nom: «A causa d’haver-hi es galliner en es peu des primer torreó, dins sa raconada, li posàrem per nom Mirador des Galliner». És un gran mirador, format per un mur terraplenat de 28 m de longitud i entre 2,50 i 5,90 m d’alçada a la part exterior. A cada extrem del mur hi ha una torre de planta semicircular, d’uns 3,30 m de base i que surt devers 5 m del mur. A la part interior de cada torre hi ha uns pedrissos. (Cañellas, 1997). Començam a caminar a les cases de la possessió de Son Marroig o Masroig (Deià), cap al camí de na Foradada —el nom prové dels llinatges dels seus propietaris Mas Roig. A partir de la meitat del segle XVII fou anomenada Son Marroig de sa Foradada—. «És la casa més ben situada de Mallorca, i un dels paratges més bell del món» deia Lluís Salvador. La posició estratègica de Son Marroig, dominant na Foradada, va convertir-se en una de les possessions més estimades de l'Arxiduc, que hi va viure els darrers anys de la seva estada a Miramar. La clastra. L'Arxiduc va adquirir Son Marroig el 1877 a Catalina Marroig i Sampol. La possessió estava formada per dues cases aïllades, una davant l'altra: la dels senyors, aferrada a la torre, i davant, la dels amos. L'Arxiduc va afegir un cos longitudinal que unia els dos cossos preexistents. La reforma de Son Marroig costava molts diners. Els comptes que l'any 1884 Herreros presentà evidenciaven un dèficit d'unes 1.900 pessetes, que amb les 14.250 que valia la restauració de la façana sumaven 26.150. Arreglaren la torre; construiren el templet, sembraren pites per l'entorn... (Tries, 1994). L’any 1928 es va inaugurar l’actual museu, dedicat a la figura de l’Arxiduc Lluís Salvador, on s’inclouen pintures de Joan Bauçà, Anglada Camarassa, Eliseu Meifrènn, Joaquim Mir i Antoni Ribas Prats. També hi ha exposat una col·lecció de ceràmica fenícia, grega i romana i nombrosos records personals de l’Arxiduc. Son Marroig, des de 1978, celebra el Festival Internacional de Deià dedicat a la música de cambra.«Va esser de Son Marroig d'on fou robada pels pirates berberescs la darrera dona, a la costa nord de Mallorca. Era una senyora de la família Marroig de Sóller, i no se tornà saber res pus d'ella. Pareixia que aquella torre duia encara impresos els records d'aquells temps damunt les seves velles murades i darrera els seus...
