Per la Ruta de l'Ebre amb bicicleta (II)
4.08.13 - 3a etapa: Pesquera de Ebro - Trespaderne (55 Km / + 861 m)Avui ens toca recòrrer un dels trams més espectaculars de la ruta, per això sortim a rodar quan encara falten uns minuts per les 7 del matí. El cel està bastant tapat i les boires s’arrosseguen per les altes cingleres. Sortim del poble tot creuant l’Ebre per un pont medieval a tocar de l’ermita de San Antonio.Com que tenim notícia de que la palanca de ciment que hi ha a Villanueva-Rampalay no està en condicions, i no sabem si estarà arreglada, anem de dret per carretera cap a Tudanca . Just abans d’arribar a l’ermita en ruïnes de Colina, traspassem un curt però vistós congost, anomenat Estrecho de las Calzadas, que és la porta d’entrada a la comarca burgalesa de Las Merindades, apelatiu que data del s.X, atorgat per Fernán Gonzalez a l’administrador o “merino” d’aquestes terres el qual ostentava poders equivalents al d’un comte, o fins i tot d’un rei.També ens adonem que entrem en un territori geològicament torturat amb un seguit de plecs anticlinals i sinclinals quilomètrics. El nucli del primer dels sinclinals, entre Colina i Tubilleja, es correspon amb la vall de Zamanzas i en ella hi camps de fruiters, gira-sols i oliveres; tot, però, un xic abandonat.Abans d’arribar a Tudanca tornem a creuar un altre petit congost i tot seguit entrem a aquest petit poble on s’acaba la carretera. Ara ens cal continuar per un sender, a frec del riu, entre ondulats prats de gespa que sembla que ens desplacem per un camp de golf. Aviat, però ens toca pujar de valent cap al Portillo del Oso per un preciós camí de grau per tal de salvar el Desfiladero de los Tornos, entre les serres d’Albuera i Tudanca corresponent a un gran i apretat anticlinal. El camí, evidentment, l’hem de pujar a peu i amb gran esforç de braços. El premi és una gran vista enlairada del riu des del trau rocós del pas.A l’altre costat del pas un camí carreter baixa fins a la Fuente Honda, sorgència kàstica que, en un curt recorregut, desemboca directament al l’Ebre. Aquí el riu baixa ample i mandrós, però el corrent és ple de perillosos remolins. Ara anem per pistes i camins absolutament selvàtics, tot passant per Cidad de Ebro i Manzanedillo, fins que arribem a una passera de ciment que ens permet creuar el riu, ja que nosaltres no tenim intenció de superar la Garganta de los Hocinos per les passarel:les metàl·liques.En arribar a la carretera, a l’altra banda del riu, veiem un cartell que ens assabenta que allà a prop es troba l’ermitatge de San Pedro excavat a la roca… però no el visitem perquè avui tenim encara molt camí per endavant. Així, ràpidament, arribem a Incinillas, des d’on veiem l’osca per on el jove i tossut Ebre s’obre pas entre les serres de Tudanca i de la Tesla. A la sortida d’Incinillas enllacem amb la carretera N-232 per la qual travessarem la temuda Garganta de los Hocinos… El tram de carretera és curt però intens, i no ens aturem fins que no arribem al Puente del Aire, a la sortida del congost, i des d’on contemplem l’estret amb més tranquil·litat.Des del Puente del Aire tornem al camí que s’enfila cap al Portillo de La Labrada des d‘on tenim una dilatada vista de la vall de Valdivielso. De baixada ho fem pel ferm d’una antiga via romana que, en alguns trams, encara conserva l’empedrat original.Arribem a Puente Arenas, un dels pobles més importants de la Merindad de Valdivielso on trobem el primer bar obert de la ruta i on aprofitem a fer un refresc, perquè el sol comença a castigar i la calor ja es deixa sentir.Com sortim per la carretera no passem per l’església de San Pedro de Tejada, una altra joia del romànic, i això em sap greu… Haurem de tornar! Poc després prenem de nou el camí passant a frec de Población de Valdivielso fins a una àrea recreativa a la cua del petit pantà de Cerezeda, on les aigües de l’Ebre queden momentàniament aturades. Aquí ens adelanta el primer ciclista que també està fent la ruta, però ell...
