Per la Ruta de l'Ebre amb bicicleta (III)
7.08.13 - 6a etapa: San Vicente de la Sonsierra - Logronyo (52 Km / + 428 m)L’etapa d’avui és un xic més llarga que la d’ahir però sense dificultats aparents, per això sortim més aviat que ahir sota un cel ennuvolat. Les boires passen per damunt la serra de Cantàbria com si fossin cascades.Sortim de San Vicente per pistes parcialment asfaltades, creuant camps de vinyes que s’estenen més enllà d’on arriba la vista. Enlairat damunt un turó, al peu del qual flueix l’Ebre, hi veiem el castell de Davalillo.Anem disposades a gaudir plenament del curs mitjà del riu, amb els seus “sotos” i les seves “vegas”, però a les cruïlles de les pistes els senyals comencen a escassejar i algunes estaques estan tan cobertes per la vegetació que costen de trobar. Això fa que fem alguna petita marrada, res greu.Sembla que darrera la vegetació hi ha una estaca...Arribant a Baños de Ebro optem per la variant que passa per Cenicero, tot passant per Torremontalbo on hi destaca una robusta torre medieval (s. XIV-XV) que havia servit de talaia. Sortim de Torremontalbo per la carretera per poder creuar un vell conegut: el riu Najerilla, que ja vam creuar l’any passat al Camí de Sant Jaume. El dia ha millorat molt i ara fa un bon sol.Talaia de TorremontalboDesprés de creuar el riu Najerilla anem paral·lels al seu curs fins passar sota les vies del tren, molt a prop d’una àrea de descans situada a l’aiguabarreig del Najerilla amb l’Ebre. Aquesta zona està qualificada de PEPMAN (Plan Especial de Protección del Medio Ambiente Natural) per la seva vegetació de ribera on es veu que hi viu una colonia de llúdries. Ara anem cap a Cenicero al costat d’un canal i entre petits horts a tocar del riu: són les anomenades Huertas del Najerilla.Després de passar un altre cop sota les vies del tren entrem a Cenicero, llar de moltes afamades bodegues i on el camí, enlloc d’anar pel centre urbà, fa un tomb incomprensible, baixant molt per després tornar a pujar quasi al mateix lloc! A més a la sortida perdem els senyals i hem de recular per recuperar-los prop de l’estació, res greu. A partir d’aquí el cami va a frec de les vies i prop del riu, tenint la serra de Cantàbria absolutament desplegada a la nostra esquerra, i al davant es retalla una penya solitària i escarpada que no sabem si es tracta de la serra de Codés.Creuem les vies a l’alçada del Soto del Buicio i pugem fort sota el turó de San Llorente abans d’entrar a Fuenmayor, on prenem una coca-cola ben fresqueta i reconstituent. En acabat recuperem el curs del riu tot passant un altre cop sota les vies del tren sota el qual hi ha una sèquia que recull les aigües de l’Arroyo Mayor que desemboquen a l’Ebre a l’alçada de l’àrea de descans del Remolino, un indret molt tranquil i encantador.Aquí el riu està tancat per la petita presa del Cortijo i per això veiem grups de gent remant en canoes plàcidament. En aquest punt ens adelanta un altre cicloturísta que també està fent la ruta i que ens diu: “Anda!!! Yo creia que era el único loco que hacia la ruta!!!” La veritat és que a aquestes alçades de l’estiu no sóm pas gaires…Un cop hem passat aquesta presa, el cabal del riu es redueix dràsticament i afloren totes les pedres del fons del llit, cosa que no havíem vist fins ara… Tot plegat fa una mica de pena. Ens enfilem cap a El Cortijo on, per evitar una pujada que fa el camí, nosaltres agafem una carretera que va entre les cases d’una urbanització a tocar del riu i per la qual entrem directament a Logronyo a través del bonic Parque del Ebro, indret on, avui fa casualment un any, es va començar a forjar la ruta que estem duent a terme i de la que ja portem uns 309 Km de recorregut.Parque del Ebro a LogronyoTorres de la catedral de Logronyo, anomenades "Las Gemelas"Nota: Logronyo és la segona gran ciutat a tocar del riu l’Ebre, i a la que arriba el Camí de Sant Jaume procedent de Sant Carles de la Ràpita i que, a partir d’ara, anirem coincidint en alguns trams per la qual cosa la...
