Per la Ruta de l'Ebre amb bicicleta (V)
15.08.13 - 14a etapa: Mequinensa - Móra d’Ebre (60 Km / + 880 m)Avui també sortim poc després de les 6 per tal d’aprofitar al màxim la fresca del matí ja que ens toca salvar el pantà de Riba-roja per la variant que s’enfila a Almatret; per això, quan encara és de nit, creuem el llarguissim pont sobre el pantà en l’indret anomenat l’Aiguabarreig, allà on s’uneixen les aigües del Segre (o Cinca, segons com es miri) i, un cop a l’altra banda, anem per una pista asfaltada a tocar del pantà de Riba-roja entre camps de conreu. Estem a les portes de Catalunya. Seguim per aquesta pista fins a una cruïlla; la pista asfaltada s’enfila a mà esquerra en direcció a les mines de carbó que tant abunden per aquesta zona, i nosaltres prenem una pista de terra que segueix recte planejant per sobre la riba del pantà. El dia comença a clarejar. Ja és de dia quan la pista per la que anem s’endinsa al barranc de l’Aiguamoll, barranc que fa de frontera entre Aragó i Catalunya: ja estem a casa! Aquesta pista s’enfila sense problemes entre instal·lacions mineres i escombreres pertanyents a un munt d’empreses que es dediquen a l’explotació del lignit d’aquestes terres.Un cop hem passat a frec de les instal·lacions de la mina abandonada de Lluc, la pista comença a enfilar-se cap a l’altiplà on som rebudes pels primers raigs de sol que dauren els camps de blat recent segats.Passem a tocar del Mas de Gili i de la bassa de l’Empedrola, i seguim pujant fins a trobar la carretera que, procedent de Maials, s’enfila al poble d’Almatret. Com que la carretera nova té un fort pendent, nosaltres agafem la carretera vella que, fent més revolts, puja suaument cap a l’entrada del poble.Almatret ja és el primer poble de Catalunya que trepitgem, per això, a partir d’ara, cambia l’apelatiu “de Ebro” per “d’Ebre”. A la plaça del poble, on aprofitem per a fer un breu descans, uns vilatans matiners ens pregunten −d’on veniu?−; −de Fontibre!!!− Aquí em passa una cosa molt curiosa: de cop em fa l’efecte que mai hem sortit de Catalunya, i tot el que hem viscut se’m fa molt llunyà. Sense perdre més temps, ja que el sol comença a escalfar, sortim del poble creuant un parc eòlic que hi ha als afores, on hi ha un mirador des del qual veiem l’Ebre serpentejar a través d’una petita conca, amb les seves aigües retingudes per la presa de Flix, i on hi destaca la xemeneia fumejant de la central nuclear d’Ascó.Per a la baixada ens recomanen que agafem el Camí de les Deveses, però el sender que trobem poc abans del mirador té un pal indicador que posa “a Riba-roja per la vall del Fumeral – barranc d’Almatret”. Com no coneixem la zona ens estimem més seguir el camí de l’Ebre que baixa de dret per un sender estret, tortuós, ple de pedres i de vegetació resseca que, lògicament, hem de fer a peu.Quan aquest camí desemboca a una pista ja creiem que els nostres mals s’han acabat… però no! La ruta segueix per la pista amunt i aquesta aviat s’acaba a les ruïnes d’un mas i es converteix un altre cop en un sender estret, tortuós i ple de pedres, que planeja sota el Puntal dels Escambrons, i que, lògicament, hem de fer a peu. A més passem per una zona on encara es veuen els efectes d’un incendi forestal relativament recent… comencem a empipar-nos perquè el camí no acaba de baixar del tot i ja comença a fer molta calor.Finalment arribem a una pista que baixa fort cap a uns camps de conreu on trobem una pista asfaltada des de la que es pot accedir al pont de Riba-roja. Nosaltres la seguim a mà esquerra i aviat arribem a una cruïlla, per on seguim cap a la dreta, mentre que la pista que s’enfila a l’esquerra va, segon el pal indicador, cap a Almatret “pel Camí de les Deveses − valls del Fumeral”… hauria estat millor baixar per aquí?… Amb aquesta incògnita seguim ruta en direcció a Flix amb bones vistes de Riba-roja d’Ebre, població situada damunt d’un turó on hi ha les restes d’un castell templer.Ara anem per pista de...
