El Racó de Tomba
Fa un parell de centúries el benifaironer Rafael Peyró i Blasco, propietari de sis molins fariners i avantpassat de mon tio Joan Rafael Peiró i Martí, va iniciar les tasques de construcció d’un nou molí d’aigua a Simat adjacent al monestir de Santa Maria de la Valldigna; però a l’endemà de la primera dura jornada de feina el paleta i els obrers contemplarien bocabadats com tota l'obra restava enderrocada al sòl; el mateix va ocórrer a l’endemà, i a l’altre, i així un dia enrere l’altre els murs del molí apareixien enrunats amb la mateixa celeritat amb que els rumors d’embruixaments i malediccions s’estenien pels ignorants i temorosos cors dels veïns vallers. Monestir de Santa Maria de la ValldignaEl tio Rafael va contractar dos vigilants d’un altre poble que fent guàrdia observarien atònits com els monjos del monestir, recelosos per la presència d’un nou competidor per als seus molins, armats amb picoles ho destrossaren tot abans de refugiar-se de dins dels murs del cenobi. “Rafael, amb l’església hem topat” respondria el governador de València a les seues queixes, encara que oferint-li un valuós consell: si aconseguia mantenir en funcionament el molí 24 hores el negoci es consideraria ferm pel que els monjos legalment ja no el podrien tombar. Així que contractant una colla extraordinària d’obrers va arrancar el molí en menys de 24 hores guanyant la partida als monjos del monestir, gesta que arribaria a tots els racons de la comarca i donaria lloc a la frase “tombant i regolant, les moletes aniran avant”; a partir d’aquella proesa al tio Rafael se’l coneixeria com tio “Tomba i Regola”, amb el temps tio Tomba, el qual adquiriria una gran finca a la Marxuquera de més de 1.300 fanecades de terra conreable i més de 10.000 fanecades de muntanya coneguda com el Racó, rebatejada posteriorment com el conegut i estimat Racó de Tomba, que seria repartit entre els seus nombrosos descendents.Gandia i el Montgó des de les parets d'escalada de la Penya Roja encimbellant el Racó de TombaAmb els segles el Racó de Tomba es convertiria en un verd i acollit raconet a la Marxuquera farcit de casetes, pous i horts de tarongers creuat per nombroses sendes que pugen al Mondúver, a la Drova o a Xeresa, coronat per la fabulosa Penya Roja, paradís saforenc de l’escalada.El Racó de Tomba i la Penya RojaBarranc de les VoltesPerò segur que el tio Tomba, valga la redundància, s’alçaria de la seua tomba per a pegar-li una varà a un nou fosc personatge que pretén tornar a enfonsar les seues possessions, en aquesta ocasió sense nocturnitat ni traïdoria, amb la pretensió de construir un incomprensible i capritxós camp de golf amb hipòdrom, heliport i complex hoteler, una nova obra faraònica de les que ens han deixat enrunats com a poble i com a societat, que han afavorit la ruïna i desaparició de les caixes valencianes i que tornen a demostrar que els nostres polítics malgrat la greu crisi econòmica i la forta manca de diners no han variat ni un mil·límetre la seua política de grans esdeveniments. Parlem, com no, de l’ocurrent alcalde de Gandia Arturo Torró i la seua insistència en tirar diners al fem en projectes de dubtós gust i discutidíssima rendibilitat, més encara quan continua ferm en les seues intencions de destrossar la marjal protegida de Gandia amb la construcció d’un altre camp de golf, la marjal protegida de Xeresa amb la construcció d’una carretera travessant-la i la platja verge de l’Ahuir amb un altre complex hoteler.Salvem de Torró el Racó de Tomba!Articles relacionatsLa marjal de la SaforLa marjal de Xeresa i la platja de l'AhuirQuè serà de la platja de l'Ahuir?Salvem de Torró la platja de l'AhuirSalvem de Torró la marjal de XeresaSalvem de Torró la marjal de GandiaTorró anuncia un camp de golf a la Marxuquera
