La Penya Roja de Marxuquera
"... Per a tots aquells als quals els interessin les ascensions de dificultat, les possibilitats són infinites, pertot arreu se'ns presenten agulles i cims amb verticals llastres. Son tants, que tot sovint no sabem per on començar... “ La Penya Roja és una ataronjada i modesta muntanya de tan sols 224 m, humil en la seva altura però orgullosa i gegant per la seva fama dins del món de l'escalada; i no és per a menys, ja que les diferents vies d'escalada juntament amb el bon oratge a l'hivern fan que aquesta escola, ben coneguda fora de les nostres fronteres, siga el lloc idoni on gaudir d'aquest esforçat esport.El vessant de migjorn de la Penya Roja, enclavada al bell mig del Racó de TombaCom cada cap de setmana, la Penya segueix sent el punt de reunió de molts escaladors i escaladores, i és llavors quan comença la dansa, el ball que a poc a poc es va realitzant mentre s'ascendeix per les diferents vies, on la força física i mental, l'elasticitat i l'equilibri juguen un paper molt important.Balmes dels vessants inferiors de la Penya amb el Montgó i Gandia al fonsD'alguna manera, no se molt bé com ni perquè l'ésser humà té la necessitat de mantenir un esforç de continua superació que li permeta avançar cap a qualsevol punt de la vida. L'atracció que sentim per pujar un cim, superar un pas o recórrer una cresta ens omple de tal manera que sempre trobem un significat, una justificació a la nostra estima i una sincera admiració per la muntanya, independentment del seu nivell de dificultat. Escalant a la PenyaTal vegada aquesta necessitat és la que van sentir un grapat d’amics de Gandia als anys 70 quan s’iniciaren al món de l'escalada obrint, potser sense adonar-se, els primers passos de la història de l'escalada gandiana. Manolo Camarena, Joan Andrés Espí, Pep Camarena, o Ramón Miret entre altres, tots ells membres del Centre Excursionista de Gandia, començaren a interessar-se per l'escalada i no dubtaren en posar-se en contacte amb alguns membres de l’Escola Valenciana de Muntanya com Amadeo Botella i Joan Roig per a realitzar un curs d'iniciació que va durar un cap de setmana a l’abrupta i espadada riberenca serra de les Agulles. Obrint viaLa metxa de l'escalada gandiana ja estava encesa i després dels primers passos altres amics començarien a sortir a la recerca d’indrets adequats per a la pràctica d’aquest esport; Paco Figueres, Emilio Estrugo, Boro Mañó o Rafa Tarrazona entre altres començarien a escalar en llocs com la Puigmola o la Drova, relativament allunyades i poc còmodes d’escalar.La Falconera s'endevina entre la boiraPerò no tardaren en fixar-se en la Penya Roja, prop de Gandia, al Pla de la Marxuquera i al bell mig del Racó de Tomba, un lloc accessible i amb molt bona pinta per posar en pràctica tot allò que havien après, però només hi havia un petit problema, ja que la Penya es trobava dins d'un terreny particular. Pep Arbona, llavors secretari del Centre Excursionista de Gandia, va ser l'encarregat de demanar permís al propietari, el qual li donaria el consentiment segons ens explica Rafa amb l'única condició de que ningú es fera mal.A poc a poc el grup d'escaladors anava creixent, unint-se a la colla Paco Fuster i Felip Perles, alhora que creixien també les ganes d'avançar i submergir-se en un món que d'alguna manera ja els havia captivat i enganxat per sempre.Obrint viaEl silenci que fins llavors regnava a la Penya Roja, només alterat de tant en tant per algun mussol, xoriguer o rata-penada, anava barrejant-se a poc a poc amb les veus d'aquests pioners de l'escalada gandiana, els quals començaven a omplir de vies els diferents sectors d'escalada de la Penya. Conforme s’obrien les primeres vies començaven a sonar els primers noms batejats pels aperturistes, uns explosius, altres simpàtics, altres estranys, dels quals els escaladors més actuals ja estan totalment familiaritzats: la Primera, la FeRa, el Pa Roig, la Burils, Dos Super Carrozas, els Borufos, el Sol... La Penya Roja avui dia és una escola visitada per...
