LaPica Pedalada Hivernal 2014. Circuit Vermell
Ja tenim feta la primera de l’any! Buf, ja me l’he tret del damunt (en el bon sentit de la paraula). Tot i que no m’hi jugo mai res, les carreres sempre em generen cert nerviosisme (suposo que serà perquè participo en poques). (Foto capçalera: Santi Jiménez Palau)Primer de tot felicitar a l’organització, voluntaris, músics, fotògrafs, espònsors i resta de gent que va fer possible, per setena vegada, aquesta magnífica pedalada. Després de la Marató dels Monegros (Marató dels Monegros el dia després), és la prova en la qual he participat amb més ciclistes (més de 1.000!!) i és una veritable festa de la bicicleta. Trobar-te al mig de la muntanya una banda de percussió no té preu!Abans de la cursa: Amb il·lusió!A punt els GPS, Wasas, face, sms......seguim amb els els GPS, Wasas, face, sms...Foto: Candela FerrerFoto: Veerle CleirenEl Test de circuit (del 2013) que vam fer la setmana anterior realment va anar molt bé per així fer-me una idea de com afrontar la carrera:-Si no vols enganxar taps un cop comencen els senderons, ja pots córrer tant com puguis els 14 primers quilòmetres (i sense cremar-se, que després toca pujar)-Els camins en pujada amb molt desnivell; peu a terra i a córrer (vaig més ràpid que pedalant)-Les zones tècniques tenien un parell de punts negres per mi (és una manera fina de dir que sóc patós i que no me la volia fotre); peu a terra i a córrer (també vaig més ràpid)-Avituallaments; anys enrera, en una cursa a Capafons, me'n vaig saltar un i després vaig agafar un pajarón de nassos així que, després d’aquesta desagradable experiència, pràcticament sense baixar de la bici i agafo ràpidament el que puc. El dia del Test em vaig pulir un bidó i hauria begut més, el dia de la cursa en prou feines vaig fer mig bidó.-En les pujades llargues; pim pam i anar fent (però intentant que no m’avancin)-En la baixada final; gaaaass!!El dia de la carrera, però, i va haver-hi un element nou que no hi havia el dia del Test: fang! Era d’esperar després d’un parell de dies amb pluja, així que la nit abans vaig deixar la bicicleta ben lubricada d’un oli especial per humitat (una mica pringós però va de fabula). Aquesta vegada, i per primer cop, he portat una càmera de vídeo que m’han deixat i, tot i ser una mica trasto, he quedat força content del resultat. El tema del vídeo em tira molt però li he de destinar massa temps (i massa gigues!) i aquesta és una de les raons per les quals no m’hi havia posat encara. Suposo que ho faré en contades ocasions i seguirem amb la fotografia que també hi xalo molt i tinc més llibertat de moviments. Un company m’ha comentat que llàstima de les taquetes de fang que hi ha al final del vídeo (per sort, cap d’elles al mig), doncs sapigueu que anava preparat, portava un drapet d’aquells per netejar ulleres i que vaig netejar l’òptica un parell de vegades en cursa i sense parar... no es pot demanar més.Aquí en teniu el resultat: No és un moc, és fang!Darrera hi ha la foto de quan érem jovenets :) Foto: Veerle CleirenDesprés de la cursa: Primers símptomes de baixón
