Variant del Circuit de l'Open Vendrell 2018
Nou post per celebrar l'entrada de la Primavera gràcies a les detallades explicacions de l'amic Antoni Larrull!L'any passat, al juny, crec recordar, havíem fet el track de la cursa de 2017 i ens va agradar força, el d'aquest any tampoc ens ha decebut.Val a dir, tanmateix, que es tracta d'un track que he adaptat a les nostres necessitats i, per tant, no coincideix plenament amb el de la cursa. Així, nosaltres hem sortit de Creixell, de dalt del cap del poble (al cantó del Bar Pirata) i això ens permet baixar pel divertit bike-park del poble abans d'enganxar-nos al track de la cursa. Tot seguit, hem començat a fer corriols plans o pit amunt (una constant fins a Masarbonès: més corriols amunt o plans que avall), fins que, en veure que pujàvem la trialera de la Garrantxa, m'he preguntat si no m'hauria equivocat en el sentit del track... Però no era així i, de fet. és força ciclable, excepte "graons" que no tothom sabem o podem pujar. Com no haviem de parar-hi a esmorzar avui, no hem entrat a Bonastre i hem retallat una mica cap a Masarbonès i allí també hem retallat un petit tomb del track i hem enfilat avall primer i després, ens hem trobat de cop amb un dels reptes del dia, una pujada que els de l'Open Natura anomenen "Mortirolo" i que té rampes de fins el 24%. Comença al Torrent de la Seguera i puja les Muntanyes del Tet. Només és 1,2 km (però sense descans) i com com el ferm està molt bé, amb paciència es deixa pujar, però feia temps que jo no pujava res tan dur. Un cop dalt, a diferència de l'any passat, hem girat a la dreta primer per un camí molt pedregós fins al camí d'Albinyana a Bonastre i després per un corriol també molt rocós que ens ha dut a vorejar tot el costat oest de l'Aqualeón. Aquí hi ha algun tram a peu i mooolta pedra i roca. Ens hem desviat a Albinyana per a esmorzar al bar del mateix nom que hi ha l'entrada. No hem triomfat molt perquè acabaven d'inaugurar divendres i les referències que en teníem del facebook i del Google corresponien a l'anterior direcció. A Albinyana pugem al poble a buscar aigua i tirem cap a acabar la ruta, amb una pujada ara per l'est de l'Aqualeón, primer per pista i després per corriol, molt guapo difícil de pujar-lo tot damunt la bici al final per a mi. I a partir d'aquí ha començat la part més divertida de la ruta, amb la divertida baixada pel Barranc del Lléo i, a diferència de l'any passat, enguany no hem entrat al Vendrell i hem encadenat corriols molt divertits (aquesta zona és molt similar als Boscos de Tarragona), hem evitat el pas per dins d'alguna urbanització i se'ns ha fet molt ràpid arribar a Roda de Berà. Abans d'entrar a Creixell, el Pep ens ha portat fins a l'ermita de la Mare de Deu de Fàtima per un corriol de pujada i des d'allí, hem baixat un corriol amb uns esglaons molt diverits de baixar, deixant-nos ja molt a prop del poble.En resum, una ruta força variada, menys dura que la de l'any passat (menys km i desnivell), una mica trencacames però també amb una pujada llarga i dura i amb corriols i trialeres variats. Encuentra rutas por puntos de paso CicloideTambé et pots descarregar el track a Wikiloc
