.jpg&w=320&h=180&zc=1)
Un pisòlit excepcional de l’avenc Montserrat Ubach
En Josep Subils baixant el Pou de la Xineta (el tercer) de l'avenc Montserrat Ubach. Foto: Fèlix AlabartEn diversos treballs d’estudis de perles de caverna, s’ha anat citant i transmetent a través de molts anys, l’existència d’una perla de caverna de grans dimensions. Tot i les indagacions portades a terme, des de fa mig segle ningú n’ha pogut donar fe. Uns deien que semblava que sí, que era cert. Altres que no podia ser, altres que estaven segurs d’haver-la vist, tot i que no recordaven ni quan ni a on, etc.Parlar d’una perla gran, sempre és relatiu. En principi hi ha establertes dues grans divisions: Els oòlits, que són perles que no sobrepassen els 2 mm de diàmetre i els pisòlits pels de mida superior als 2 mm. Aquest limit és del tot convencional, no hi ha cap raó física. Els oòlits més petits poden tenir unes poques dècimes de mil·límetre, mentre que de pisòlits, poques vegades en veurem de més de 40 o 50 mm de diàmetre i d’un pes superior als 100 g. Jo mateix, en un treball sobre perles vaig escriure, perquè així m’ho havien dit, que… Hi ha alguna referència d´un pisòlit trobat a l’avenc Montserrat Ubach amb un pes de varis kg, sense determinar les seves mides. Ara sabem que això era exagerat, i podem parlar-ne amb dades exactes.Expliquem la seva historia:Principals zones on hi havia importants quantitats de perles: Pou de la Xineta; Pou de les Perles i Via lateralL’avenc va ser descobert el 13-19 abril del 1963 per la Montserrat i els seus pares. Durant aquell any van tenir lloc un seguit d’exploracions interclubs a la cavitat, en les quals es va arribar al fons i es va topografiar. El 26 al 30 de març de l’any 1964, va tenir lloc el sisè descens interclubs, a càrrec de Josep Subils, Montserrat Ubach,Toni Arnal, Carles Rostand i en Xavier Molas. En Xavier, que era membre del SIRE de Sants i del GIS del Pau i Justícia, va trobar en la base d’un dels pous una important concentració de perles. (La màxima concentració de perles era als pous de “La Xineta”, el de “Les Perles” i també a la Via lateral que va explorar el 1985 el ECG). Després de comentar-ho amb els companys, se’n va endur unes quantes, entre elles la més gran, motiu d’aquest escrit. I es pot dir que aquí acaba la vida pública de la perla.Poc després de la troballa, en Xavier, que era de Barcelona, va anar a estudiar Enginyeria Minera a Manresa i finalment va completar la carrera a Lleó, retornant a Barcelona l’any 1970. Després va estar sempre treballant de la seva especialitat a Catalunya, però ja no va seguir amb l’espeleologia, ni va tornar a relacionar-se amb aquells companys.A la revista Geo y Bio Karst, nº 1, 1964: 23-29, dins l’article de l’Oleguer Escolà Avance al estudio monográfico del avenc Montserrat Ubach, parlant dels pisòlits trobats, cita textualment: Entre los ejemplares recogidos se hallan varios de gran tamaño y cabe destacar el recogido en una reciente exploración llevada a cabo por miembros del SIRE (Unión Excursionista de Cataluña) y EDECA (del Centro Aragonés de Barcelona) que mide 81 x 90 mm y es considerada una de las mayores perlas de caverna del mundo.Foto publicada al treball d'es Joan Senent de la revista Geo y Bio Karst. Niu de grans perles. La ma és de la Mntserrat Ubach i el lloc és l'avenc de nom homònimAl mateix número de Geo y Bio Karst hi ha un article d’en Joan Senent: Sobre la presencia del aragonito en las cavidades kársticas e indicaciones para su reconocimiento. Hi apareix una fotografia en què es veu una important concentració de perles i es pot deduir que hi ha exemplars d’uns 40 o 50 mm de diàmetre sobre una capa de moltíssims pisòlits molt més petits.Van anar passant els anys i tot i estar i estar citada -que per cert, ningú recordavaaquest article- el record de la perla es va anant esvaint. Semblava que sí que era cert, que en Xavier Molas n’havia trobat una fora de sèrie, però ningú en sabia res....
