Llo, via Phil Gondoux al Castell de Vidre
La vall de Llo sobretot és coneguda perquè a la seva capçalera es considera que hi neix el riu Segre. Però a la base de la vall, prop del poble, hi ha algunes zones d'escalada, a part d'una via ferrada. La majoria d'aquestes vies són d'esportiva, però a la peculiar agulla del Castell de Vidre en trobem algunes de diversos llargs, i amb un cert caràcter d'aventura.Amb el Pep, ens vam decantar per la via Phil Gondoux per motius obvis. Una via que també està descrita en la guia d'escalades al Pirineu nord, on no la deixen malament. És la número 2 de l'esquema de sota, 100 m repartits en tres llargs de V+, V+ i V. La 1 és la via normal i la 3, Donjons i pitons, 6c, 7a+ i 7a.El Castell de Vidre és una agulla singular, sobretot des d'un punt de vista geològic. Els dos primers llargs discorren damunt de marbres, i el darrer, d'esquistos. A la guia, des d'aquest punt de vista, parlen de gresos i gneis i no n'encerten ni una.L'aproximació es fa seguint la pista asfaltada que entra a la vall i per on no es pot circular amb cotxe, fins arribar a la cara est de l'agulla, molt evident. Llavors només cal pujar pel dret sense camí, fins arribar al peu de via.Al primer llarg, el pas més difícil és just a l'inici, després de xapar el primer parabolt, després ja es tracta d'anar fent. Tot el llarg és de placa, i els marbres no són precisament massa adherents.... El segon ja té un altre aire, més atlètic i sostingut, s'ha d'anar treballant sense posar-se nerviós perquè els parabolts no estan a prop i no sempre es poden reforçar els passos! Però la roca és sòlida i el llarg acaba sent molt bo. El darrer puja per l'esperó de la via normal i és força més curt que els altres dos. Aquí notem el canvi de roca cap a uns esquistos compacte i sòlids que tenen l'estratificació favorable, el que fa que la dificultat baixi força.El cim és sorprenent, una plataforma gairebé plana, molt estreta però on s'hi està molt còmode. Això si, sense moure's gaire perquè el buit és important per tots els costats!Davant nostre veiem l'ermita de Sant Feliu (a sota), a la zona de vies esportives i, al darrera, la carena dels pics de Coll Roig i el Carlit, encara amb força neu.En resum, una via curta i agradable per una tarda de bon temps (és cara est), on cal portar alguna cosa petita a part de cintes, per reforçar algun pas llarg. La baixada la fem en tres rapels de reunió a reunió.
