Via Homedes al Gat del Pedraforca
5 de juliol de 2014El Pedraforca, per mi sempre ha estat una muntanya encisadora, màgica com alguns l'anomenen, de fet, es la muntanya que encapçala aquest blog. Des de el primer cop que la vaig veure, en persona, no en fotografia, una Setmana Santa de 1977, tot caminant per la carretera que duu a Saldes, la seva visió altívola i isolada en mig del no res i amb la seva bretxa, d'aquesta característica muntanya va quedar arrelada dins les retines dels meus ulls per sempre mes. No va ser fins el juliol de 1982 que vaig fer la primera escalada a la cara Nord, la via Estasen. Des de les hores he fet un munt de vies clàssiques al vessant Nord i una d'elles, la via Homedes es la que més bons records em porta tot i havent-la repetit cinc cops, mai em deixarà d'agradar. Lluny queda aquell setembre de 1985, que amb més claus que tascons, ens vàrem decidir a enfilar-nos per aquesta via, que amb una tràgic desenllaç vàrem aconseguir uns pioners de l'escalada a casa nostra un mateix setembre, però de 1935.El Pedraforca es un massís que te diferents cims, El Cabirols, La Dent de Cabirols, el Calderer i una en especial, el Gat, que apareix de sobte en mig d'una bretxa ensenyant les seves orelles com si ens digués: estic aquí, que no veniu? Des de lluny es veu una via llarga i vertical on les cordades semblen minúsculs punts de color que avancen pausadament. La seva escalada ens satisfarà enormement i més si fem els tres últims llargs del propi cap de Gat.Sortim del Refugi Lluís Estasen i prenem el camí que s'endinsa pel bosc en sentit Oest. Uns metres abans de travessar la canal seca que baixa de la paret Nord, prendrem un corriol que puja en diagonal en direcció a la pròpia canal. Seguirem pujant amb penosa pendent fens ziga-zagues per camí poc marcat. En un punt seguirem pujant per la dreta de la canal sempre seguin unes marques blanques, ja poc definides i gastades. Arribarem en una mena de coll on trobarem pintat de color blanc a la paret les indicacions: Estasen, a la dreta i Pany i Gat a munt. Seguim pujant vers la paret Nord fins que desapareix el bosc i pràcticament ja som a tocar la paret. En el Peu de via trobarem la inscripció HOMEDES i una fletxa que indica a l'esquerra amb dos parabolts que ens indiquen el peu de via. Antigament, la via la iniciàvem en aquest mateix punt però en diagonal a l'esquerra com indica la fletxa. Ara hi ha una entrada més directe que es la que farem que va per la dreta.Tots els llargs, menys els fàcils del mig ,son equipats però serà convenient portar un joc de tascons i friends variats per completar la protecció que entren a "caldu"1er llarg: IV, IV+, III i IV, un parabolt en 50 metresEncetem el llarg a la vertical del peu de via en tendència a la dreta. Uns deu metres a munt veiem l'únic parabolt del llarg. Un cop superat el parabolt la dificultat decreix i arribem a una reunió d'espits. La obviem i continuem recte a munt fins una petita cornisa on trobem els dos parabolts de la reunió.2on llarg: III, V+/A0, V-, III i IV un parabolt i 3 pitons en 40 metresComencem fàcilment en direcció a una mena de ressalt que en tècnica d'empotrament el superarem. Es normal que el trobem mullat aquest pas. Si es així, ens ajudarà un pitó fent un pas d'A0. Segui per una canal fàcil però ombrívola i mullada fins el final on ens viem obligats a pujar per placa vers la dreta i entrar en la reunió.3er llarg: IV, III i IV, dos pitons i un friend abandonat en 40 metresSortim de la reunió fent un petit flanc a la dreta per continuar per placa i petits diedres fins un ressalt que ens durà a la característica cornisa penjada al buit.4t llarg: A0/V, III i IV+, 4 pitons i un parabolt en 25 metresAquest es el famós llarg del pas de la Z. Superem en A0 els primers tres metres si no podem en lliure, gràcies a un parell de claus i un parabolt per seguir per un diedre tombat. al final del diedre trobarem un petit ressalt que ens durà a la còmoda reunió.5è llarg: II i III, net d'assegurances (diuen que hi ha un pitó, jo no l'he trobat) i uns 35 metresSortim de la...
