Malanyeu, un bon recurs per un dia rúfol.
La Paret del Devessó un bon recurs per l'hivern, si fa solet...Aquest dissabte entre tants compromisos familiars finalment hem pogut coincidir per anar a grimpar. No fa massa bon dia, però poden mes les ganes que el fred i a les vuit em passa a buscar el Toni, avui anem amés el Jordi i l'Irwing. Malanyeu és l'objectiu, si surt el sol l'haurem encertat ja que el seu microclima el fa ideal per a dies freds però assolellats. El termòmetre del cotxe va cap avall cada cop més ! fins el grau sota zero...Bbrrruuuu!!! quin fred ! però anant amb el Toni la moral sempre alta, fred? que és això. Avui hem fet colla, ja a peu de la Doraemon.Quan aparquem després d'una aturada a fer un mos ja trobem dos cotxes amb els seus ocupants ja preparats que marxen cap a la paret ! el Toni ens retreu que no anem prou d'hora hahaha! La veritat que fot un fred que pela, però a Malanyeu ja se sap, si surt el solet pot estar tot nevat i escalar amb màniga curta. l'Irwing no ho veu massa clar, però ens veu decidits....la caminada fins a peu de paret és tranquil.la, sense presses, a veure si donem temps a que surti el sol. Avui jo estic convalescent encara i amb aquest fred...l'Irwing ha d'acabar de consolidar això de les tirades i reunions, alumne avantatjat. Decidim que farem la Doraemon, començaran el Toni i el Jordi i nosaltres al darrera a la mateixa via. El Toni i el Jordi han començat, l'Irwing els segueix. 1ª tirada Doraemon.El Toni no l'havia fet aquesta i jo em pensava que tampoc i repassant fotos veig que ja l'havia fet, i amb el Jordi, el setembre de 2013, fa una mica mes d'un any. Deixo que passi de primer l'Irwing, el Toni l'esperarà a la reunió per a assesorar-lo si li cal a l'hora de muntar reunió. Puja sense cap problema i això que l'estil d'escalada a Malanyeu no és gens intuitiu i molt tècnic de peus. Tercer llarg, trencat i discontinu.Rapelant, una de les tècniques que avui ha consolidat l'Irwing.De la Doraemon només val la pena la primera tirada les altres dues són discontínues i sense cap ambient, amb el que ja som dalt i cal fer uns quants ràpels, l'Irwing no ho domina això ja que només n'ha fet un quan vam fer la Gorra Marinera i d'això ja fa temps; però aprèn ràpid i ho disfruta. Per evitar embolics de cordes en farem tres amb corda simple, com que som quatre en passem força via. Entrant a la primera reunió de La Carla.Ens retrobem tots a baix, el Toni vol fer la via Independència, recent obertura del Joan Baraldèsi que al començament hem trobat ocupada, ara els companys ja han baixat i ens hi posem; comença el Toni, està força bruta, i veïent que ens haurem d'esperar i jo tampoc estic encara amb massa "grip" prefereixo anar amb l'Irwing a fer alguna cosa mes tranquila, penso en fer la Montse Curto que ja la conec i és força maca, però llei de Murphy quan ens hi acostem veig una cordada, la única que hi ha per aquí que l'estan fent...doncs a la Carla que també l'he feta, tot i que no la recordo gens. Darrera tirada de la variant ràpel, més espectacular que difícil.Quina disfrutada de primera tirada, quina roca! disfruto de valent. La següent li toca a l'Irwing, jo recordo que en un lloc cal caminar per "la selva" cap a la dreta a buscar la reunió, però ell no ho veu i el que si veu és un bolt recta amunt i cap allà que va, ens acabem de posar a la variant del ràpel. S'ho ha passat "pipa"Aquesta variant no l'havia fet i és interessant, el començament per la placa rentada és divertit i el mur final em sorprèn, més fàcil del que sembla des de baix! però cal posicionar-se be per travessar les plaques i acostar-se a la cadena; recta li veig color, però avui flanquejo per entrar a la reunió ràpel. Reunió cimera de la variant ràpel.Baixarem també en tres ràpels simples, com que ja ha practicat abans, el deixo a dalt no sense preguntar-li abans si ho té clar. Avui s'ha graduat en ràpels sis en total i sembla que els ha disfrutat. "enigamàtic" tub a la via....Si, sí, jo també hi era....El Jordi i el Toni plegant "ferralla" després...
