La Valleta, corredor de la Virgule
Tot i la caloreta, aquest dissabte vam pujar al pic de la Valleta amb el Pep a fer la despedida de la neu. Feia temps que tenia al cap aquest corredor i, tot i que deu haver-hi dies amb més gel, les oportunitats no es poden desaprofitar.Curiosament, la tardor passada, també vaig venir al mateix pic a fer la despedida de l'estiu....De bon matí, l'aproximació des del coll de Pimorent va ser molt còmode, poca neu a l'inici, i després ben dura.I a la canal, la sorpresa de no trobar cap traça. Això els bessons ho van notar.... Quan començar a inclinar-se de veritat, ens encordem.Aquest corredor, a mesura que es guanya alçada, es va estrenyent i verticalitzant. Tot i el filet de gel del fons, anem trobant blocs empotrats i ressalts que obliguen a fer passos de mixte.I com més amunt, menys gel.Pensava trobar més equipament, però la veritat és que hi ha algun clau aïllat en algunes reunions, i un en el pas clau (a sota), on vaig pujar fent una mica de dry tooling i, al final, amb l'ajuda d'un estrep. La roca és molt llisa i amb els grampons no es poden fer gaires virgueries...Sortint del pas, el gel pràcticament ha desaparegut i, tot i que d'entrada intentem continuar amb grampons, el darrer llarg el fem sense.El problema d'anar sense grampons és que al fons del diedre hi continua havent gel, i a les parets una mica de verglaç. Però anant amb compte d'on posem els peus, aviat sortim a la cornisa cimera i a la calor de veritat!!Una foto al cim, i cap avall. Ara la calor apreta i la neu està més que estovada....., la baixada comença sent una petita tortura, però més avall ja no ens enfonsem tant i, al final, el camí es fa còmode i amb un parell d'hores arribem al cotxe.Un corredor molt interessant, però cal tenir en compte que l'equipament és gairebé inexistent i que hi ha molts trams de roca trencada o molt compacta, on poca cosa es pot posar.
_2.jpg&w=320&h=180&zc=1)
