Pic de Cerbillona (3247 mts.) pel corredor Sud Oest (a la dreta de la via normal de la Moskowa).
Itinerari marcat amb el rellotge Coros Vertix.Estem mig endormiscats passades les 20 h, quan s'obre la porta del refugi, és un muntanyenc de Beasain que va a fer la volta al Vignemale (Oulettes de Gaube, Baysellance, Petit Vignemale, Bujaruelo), a l'estar aquesta part plena es quedarà a dormir a l'habitació del costat.Poc abans de les quatre de la matinada ja ens llevem, preparem l'esmorzar i parlem amb el noi de Beasain, resulta que és amic de Pedro García, el nostre amic d'Ordizia. Ens acomiadem d'ell i sortim cap a dalt. Anem seguint el camí d'estiu perquè en aquesta primera part no hi ha ni gota de neu, a l'arribar a la cota 2415 i just on dies enrere ha caigut una allau, decidim posar-nos els grampons per què la neu està molt dura.En aquest punt decideixo no continuar, encara no estic del tot recuperat i puc intuir (com així va ser després) que avui serà un dia complicat, un dia en què has d'estar al 100 x 100. Avui no pots fallar, la neu estarà dura on una relliscada pot tenir conseqüències fatals. A partir d'aquí us deixo el que ha escrit el Xavier Martí al Blog del Centre Excursionista de Caldes Cecmo Alpí. "El corredor pròpiament presenta un pendent continu d’uns 50 graus i en tot moment està força glaçat.Quan porto uns dos terços del mateix començo a no notar els dits dels peus, que estan força freds, i per això decideixo augmentar el ritme per generar calor amb l’exercici. Començo a deixar en JC una mica enrere.I sembla que funciona. Quan soc a tocar del coll de Lady Lister ja he restablert la circulació malgrat el fort vent que ens envolta des de la sortida del corredor. Segons el meteoblue marcava uns 40 km/h i uns -7 graus Celsius al cim. No sembla que s’hagin equivocat de gaire.I així, després d’una breu i maca aresta de neu em trobo dalt del cim. Victòria tensa pensant en la desgrimpada que ens espera.El vent i el fred són insuportables i no trobo aquí dalt cap recer, així que em torno cap al coll a esperar en JC, que el veig acabant la pala d’accés al coll. Baixo i prop del coll trobo un racó rocós mig protegit en el vessant d’Ossoue. En pocs minuts arriba en JC , em deixa el seu plomes i li guardo la motxilla mentre ell puja i baixa del cim. Ens acomiadem i passo l’estona movent els dits dels peus i em poso unes manyoples més calentes.Després d’uns minuts que se'm fan eterns apareix en JC ben content amb el cim a la butxaca. Em comenta que abans ha fet els darrers metres de la sortida del corredor una mica més a la dreta que jo i que la neu no estava tan dura allà. Decidim desgrimpar aquesta variant doncs.Fem la baixada de la pala cimera i encetem junts la baixada del corredor. L’ambient és molt vertical i més a la baixada, que tens la mirada dirigida cap a l’estimball.La ‘seva’ variant resulta ser encara més dreta que la ‘meva’ i sí, realment tenia molt ambient. Em va agradar força malgrat la concentració intensa que estàvem aplicant.Quasi al final del corredor m’avanço una mica, m’aturo per relaxar els bessons i encaro el ressalt final més a l’esquerra (en sentit de baixada) per veure si el pendent no és tan dret com a la pujada i … bingo! les rimaies eren més estretes i el pendent potser més suau, uns 55 graus o així.Arribat a la base del ressalt trec per fi la càmera i puc fer algunes fotografies .Buf ! Ha estat tot un festival de tècniques de progressió. Una digna manera de pujar i baixar la part final d’aquesta gran muntanya. Vaig resseguint la progressió d’en JC i li faig algunes fotos.En Joan Carles progressa amb el seu ritme tranquil i molt segur. Evoluciona amb estil i veure’l moure’s dona confiança.En pocs minuts ens reunim altra vegada i prosseguim avall. El corredor de la Moscowa, força més fàcil (40 graus i després 35 graus) està força gelat i no ens podem relaxar encara. El resolem amb piolet-bastó i grampons amb tècnica de 10 puntes (pied a plat), la qual ens va molt bé per relaxar els nostres pobres bessons.Durant la baixada em...
