Delta del Llobregat 2 - El semàfor i Carrabiners
Tornem al Delta per resseguir el canal de la Bunyola fins a la platja i acostar-nos a l’antiga caserna dels Carrabiners i al Mirador del Semàfor Fins ben entrat el segle XX, el litoral del Prat fou un territori inhòspit i poc poblat, cobert d’aiguamolls, força allunyat del poble, dels conreus i dels camins més freqüentats. L’edifici del Semàfor i les ruïnes de la caserna dels Carrabiners es troben incloses en el catàleg de Patrimoni Històric i Arquitectònic del Prat. Són una mostra significativa d’arquitectura militar en un entorn natural protegit de gran valor. Els carrabiners van arribar al Prat, com a cos de vigilància, el 1830, només un any després de la fundació del cos. La seva missió principal era la vigilància de la costa i combatre el contraban especialment de tabac, també van participar activament en el salvament de vaixells, i, més tard, d’avions. Els primers edificis daten de 1844 i ocupen el centre i la dreta de l’ala central. El 1926-27 es construïren un tercer edifici en aquesta ala i els dos pavellons laterals. Al pati interior es construí un pou artesià , un dipòsit d’aigua i un safareig. Els carrabiners havien de suportar moltes dificultats: El despoblament de l’entorn de la caserna, la seva llunyania del poble i la fragilitat dels camins davant d’aiguats i riuades provocava que sovint quedessin aïllats. La precarietat i l’estretor de les vivendes originals provocava que visquessin amuntegats. Els oficials residien, en canvi, al Prat o al veí Semàfor. La principal dificultat però era el paludisme transmès pels mosquits per la insalubritat de la zona en els espais inundats propers. Sovint tota la guarnició i les seves famílies estaven malalts de febres. El cos va ser dissolt el 1940 com a represàlia per la seva fidelitat a la República. Molts dels carrabiners van ser expulsats i la resta van ser integrats al cos de la Guàrdia Civil fins a 1970 A la marxa dels agents, a partir d’aquell any, bona part dels edificis van ser desmuntats. El Semàfor es va construir l’any 1887 per regular el tràfic marítim costaner i amb la funció d'avisar als vaixells per tal d’evitar que naufraguessin al delta i alhora informar al castell de Montjuïc de qualsevol incidència. Els avisos es feien mitjançant llenguatge de banderes. Els carrabiners s’encarregaren del seu funcionament. Els guaites vivien al semàfor amb les seves famílies per tal de garantir la vigilància permanent. Cap el 1910 va deixar de funcionar substituït per altres mitjans de comunicació, va servir llavors de vivenda per als oficials dels carrabiners. S’abandonà el 1930 Els canals, àrees d inundació i aiguamolls garanteixen la infiltració d aigua dolça en direcció a l’aqüífer superficial , la comporta abatible del canal de la Bunyola assegura que es mantingui una lamina d’aigua estable. En cas de pluges intenses es pot baixar per afavorir el desguàs La zona humida "Estany de la Ricarda-Estany de la Magarola" està formada per dues llacunes litorals, que juntament amb la llacuna del Remolar, formaven unes de les antigues desembocadures del riu Llobregat. L'Estany de la Ricarda és una llacuna que es troba en una finca particular on l'accés no és permès. A la part més interior hi ha un embarcador que, abans, permetia desplaçar-se en barca des del mar fins a la torre de la Ricarda...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
