En piragua pel delta de l'ebre
A vegades els bons moments apareixent quan menys t'ho esperes, de sobte allo que no t'esperaves pero que ben segur desitjaries, es fa realitat, i això és el que ens ha passat en aquesta ocasió. Hem vingut al Delta de l'Ebre a passar uns dies a lo de sempre, alternar moments de platja i bany amb d'altres per recorre els seus espais naturals a la recerca i caça fotogràfica de tot allò que tingui ales i es posi a tiro. Som a la badia del Port dels Alfacs molt a prop del port de Sant Carles de la Ràpita, perquè aquí hi ha una base de lloguer de piragúes. Les tranquil.les aigües d'aquest port natural són idònies per a remar pausadament. Pensem fer un curt recorregut d'uns set quilòmetres que per entre les muscleres ens portarà fins a l'embocadura del canal de sortida de la Llaguna de l'Encanyissada.Comencem a remar pausadament, el dia està una mica enteranyinat i reflexa tons metàl.lics a la superfície de l'aigua, fa una hora que hem sortit que parem a fer un mos en un dels xeringuitos flotants que hi ha a l'interior de la llacuna, tota una extravagància. Musclos, ostres i vi o cava abans de prosseguir el nostre camí. Després de fer algunes arriscades maniobres per tornar a pujar a la piragüa ens posem de nou en marxa, a poc a poc ens anem apropant a l'entrada del canal que comunica la badia amb la llacuna de l'Encanyissada una de les més extenses del parc natural, de la superfície emmirallada que tenim per davant nostre observo uns puntets que es mouen, són flamencs!...però molts flamencs!!!Seguim apropant-nos amb silenci fins que notem que comencen a manifestar certa inquietud per la nostra presència, de sobte comencen a enlairar-se com aeronaus i el cel s'omple del brogit del seu aletejar. El nostre cel proper està ple de flamencs que volen en totes direccions i nosaltres som al centre d'aquest espectacle, els intrusos dels quals s'allunyen. Amb les preses no arribo a reaccionar amb la meva reduïda cambra Gopro i amb limito a gaudir d'aquest paisatge irrepetible.Finalitzen el seu vol i aterren a uns dos-cents metres de nosaltres, ens adonem però, que un reduït grup d'uns cinquanta flamencs ha decidit quedar-s'hi, ens hi anem apropant fins que també decideixen posar aigua pel mig i arrenquen a volar (foto superior) La conclusió és que en ocasions i quan menys t'ho esperes el medi natural ens ofereix aquests regals que activen tots els nostres sentits i romanen per sempre.VIDEO MAPA
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
