Via terra ferma
DIUMENGE, 26 DE JULIOLEncara em queden vacances, però ja estic a casa i tot comença a recuperar la normalitat.Aquests dies que hem estat fora, he trencat tota relació amb l’ordinador i ara tinc la feinada d’actualitzar el blog. Ja sé que els petits detalls de les escalades seran difícils de recordar si no els fas en calent, però al menys en quedarà un petit resum de l’activitat.Seguint l’ordre cronològic, la primera escalada de les vacances va ésser la via Terra Ferma a Collegats, una via curta però intensa que no faries si vens de Barcelona per la seva poca llargària, però si estàs al Pallars , sí val una escapada.Aquesta escalada la fem, el Josep Grau, el Jordi Rosillo i jo mateix aprofitant un dia en que coincidim tots tres.No és una escalada d’us massiu i en dona fe l’entrada a la via, completament embrossada.Les assegurances, són com a quasi totes les vies de la zona, una barreja de parabolts, pitons i autoprotecció, això sí amb força aire entre ells.La primera tirada és la més complicada sobretot pel fregament de la corda.La segona tirada , hem fet una variant, no hem vist l’assegurança que hi ha a la dreta del arbre i ens hem enfilat per un díedre descompost recte amunt, aquí no hem trobat la reunió i ens ha calgut improvisar amb les primeres assegurances de la següent tirada.La tercera tirada és una combinació de lliure i artificial en el primer tramper entrar a la reunió de forma plaent , amb un inici de tirada força difícil però que desprès és suavitza. La dificultat de la tirada depèn de la quantitat d’artificial que fem.La quarta tirada és la més franca i amb millor roca de totes, comença amb un tram un xic exposat per entrar a un tram molt vertical i més difícil, per acabar d’afegir morbo al tema, en plena zona vertical , i dins d’un forat, hi ha un niu d’abelles , compte no posar-hi la ma donat que és el forat més evident de tot el tram, desprès la dificultat afluixa ja fins la reunió.El descens l’hem fet amb tres ràpels. J. ESTRUCH
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
