Torrent des Parral 13-9-2015
En aquesta ruta remuntam el torrent des Parral fins assolir el camí del Bec de Ferrutx. La pujada no és massa exigent, s'han de fer petites grimpades que no presentaran gaire dificultat al senderista avesat. La bellesa del barranc ens recompensarà de la molestosa vegetació que trobarem als primers metres. Nosaltres optam per baixar pel camí de l'Ermita de Betlem. Deixam el cotxe al carrer Minyones, de la Colònia de Sant Pere (WP-0) (19 m). Sortim al carrer Major i anam a la sortida de la població, en direcció al puig d'en Xoroi (482 m), per la carretera que discorre entre can Pentinat i can Garriga. A la dreta guaita el Bec de Ferrutx (528 m). Més a l'esquerra baixa el torrent des Parral.Ens posam en marxa a les 9:28 h. Creuam la carretera de Betlem i seguim recte per la camada asfaltada, es tracte del camí des Parral. Segons la tradició, per aquest indret, el rei en Jaume I va alçar el campament quan assetjà, el 1230, els musulmans refugiats per aquestes muntanyes. Precisament a una balma del puig d'en Xoroi o na Xeroi (Arxiduc), dita la cova des Migdia.El camí fa un gir a l'esquerra, caminam, ara, adreçats al puig de sa Murta (218 m). Giram a la dreta (WP-1) (41 m), deixant a l'esquerra l'entrada a can Grau (amb una senyal de direcció prohibida).El camí torna voltar a l'esquerra i passa per una sèrie d'edificacions com can Porro i can Martis, algunes altres inacabades. També passam per es Parral, propietat rústica del terme d'Artà, situada entre Son Terrassa, el cocó des Sarró, el pas d'en Gil i el puig de sa Murta. S'acaba l'asfalt i el camí segueix per entre un pinar i bons exemplars de mates.Deixam un ramal que baixa per l'esquerra i assolim el jaç del torrent des Parral (WP-2) (66 m), a l'endret on s'aixeca una presa de contenció. A l'esquerra, a dalt, se situa el coll de sa Jonquera.Sortim, momentàniament, del llit del torrent per l'esquerra, per esquivar una zona molt bruta de vegetació.Trobam alguna fita i una marca de pintura verda a una gran pedra. Recoman dur màniga llarga i calçons llargs. Les plantes rapinyadores, com l'aritja, els garballó, el càrritx i altres, abundants en el primer tram del recorregut, ens deixaren records a la nostra pell.Granota verda o granota vulgar Pelophylax perezi No ens sorprèn trobar gorgs amb aigua puix sols fa dos dies que ha plogut amb ganes. Una corda que trobam instal·lada ens ajuda a superar un petit ressalt.Així com anam avançant, el barranc es torna més abrupte i dóna la impressió de ser impracticable.Seguint unes monjoies pujam pel costat esquerra per esquivar una gran paret vertical.Salt des ParralAls peus del salt des Parral situu el lloc per on podrem progressar. Per allà dalt també trobarem el pas des Parral.Després de pujar per una rampa hem de grimpar un llisar per assolir la part alta del salt. Pas des ParralEstic situat a l'osca aprofitada per passar: pas des Parral. Des d'aquí s'obté una bona vista del barranc que acabam de pujar.Després del pas, un tirany ben evident i ben trepitjat ens mena a una altre ressalt. A la nostra dreta tenim l'Esquena d'en Gil i a l'esquerra el serral de sa Lluna.Font des ParralLa torrentera s'estreny i forma un petit salt, a baix del qual hi ha el gorg de la font des Parral, presidit per una figuera (WP-3) (158 m). Arribam aquí a les 10:54 h, lloc que aprofitam per a descansar i desuar.Recorrem la cornisa o tenassa de l'esquerra del costat del gorg i grimpam el petit desnivell sense dificultats. Crec que si estàs banyat no seria igual.Na Dolors em segueix sense problemes. Vista retrospectiva de l'engorjament. A baix hi ha el cocó amb l'aigua de la font.Després d'aquesta darrera grimpada, el barranc s'amansa i es torna més planer.La torrentera descriu una ziga-zaga. A la zona obaga, la vegetació té dificultats per a subsistir. Dirigits per unes monjoies que surten del torrent per l'esquerra, pujam pel coster del serral de sa Lluna. La torrentera des Ribell de na Cloc, que baixa d'en...
