GR1: El Pont de Muntanyana - Corçà
Avui hem iniciat un nou projecte del grup de caminadors. Després d'haver completat en temporades anteriors el Camí dels Bons Homes, el Camí del Nord, el Camí Català de Sant Jaume i el GR92, avui iniciem el GR1, un llarg camí que va des d'Empúries fins a Finisterre per tot el nord d'Espanya. El nostre projecte és fer només la part catalana, ja que si ens allunyem molt es complica massa la logística. La idea és fer aquest trajecte des del Pont de Muntanyana, al límit d'Aragó, fins a Empúries. Aquest matí hem arribat en autocar al Pont de Muntanyana, després d'un llarg viatge per carretera, i hem començat la jornada esmorzant amb el tradicional croisant a la Fonda Cal Llarg d'aquesta població. Hem sortit del poble per una carretereta que hem seguit una bona estona. Al fons vèiem, retallat sobre el cel, el tall del Congost de Montrebei entre el Montsec d'Ares i el Montsec de l'Estall. Finalment hem arribat a un gran pàrquing on acaba la carretera i comença el camí. A partir d'aquí hi havia força gent, ja que aquest és un indret singular, molt visitat. Poc abans del pont penjat ens hem aturat per esmorzar en una esplanada amb grans vistes del Pantà de Canelles. Hem travessat el pont i hem iniciat la part més singular del recorregut: el Congost de Montrebei. El camí, tallat a la roca, travessa l'engorjat amb grans vistes sobre el pantà i en un entorn màgic. Les parts més aèries estan equipades amb passamans, que poden ser útils per a persones amb vertígen, però el camí no té perill si som mínimament prudents. L'únic aspecte negatiu és la massificació, ja que hi havia força gent, que en alguna part del trajecte feia una mica incòmoda la caminada; una situació molt diferent de la nostra primera visita a aquest congost l'any 1986. A la sortida del congost, el camí inicia una bona pujada pel bosc fins arribar al Mas Carlets, un antic refugi lliure, força atrotinat però encara habitable. Aquí hem reagrupat la colla, una mica dispersa per les característiques del camí, i hem reprès la caminada. Hem anat pujant fins arribar a un pàrquing, al costat de l'ermita de La Pertusa, on comença una petita carretera asfaltada. Des d'aquí només ens quedava un curt trajecte per la carretera fins arribar al poblet de Corçà on ens esperava l'autocar per portar-nos fins al restaurant Cal Maciarol, als afores d'Àger, on hem tancat la jornada amb un magnífic dinar.
El vídeo de la jornada està en fase d'edició en els laboratoris d'Edicions JGB. Tan aviat com estigui acabat el publicarem aquí.
ÀLBUM DE FOTOS - T R A C KENTRADES RELACIONADES:
Montsec de
l'Estall, 2012 Ferrata de la
Pertusa, 2001 Congost de
Montrebei, 1992
