Los putos amos d'Abella de la Conca
Dissabte passat vam treurens de sobre la mandra que ens fa sempre la carretera de Boixols, i vam anar a conèixer la zona d'Abella de la Conca. Un poble i unes raconades realment xules, i ningú enlloc. L'únic problema va ser anar-hi confiats amb el reportatge del gran Ballart al Vèrtex, el què va fer que triguéssim tant a trobar la zona que només vam poder fer una via!Un gran article, el del Ballart, on no hi ha cap croquis de les zones (encara ara hi ha raconades que no tinc ni idea d'on són...) ni explica accessos ni descensos. Una magnífica frase: "...totes les vies es troben a pocs minuts del nucli o de la pista...", i aire!Sort que la cobertura telefònica és bona i vam poder trobar una bona descripció al blog del Jaumegrimp!! Ara si, ara ja sabem com és allò, fins i tot he trobat una bona ressenya dels Coleccionistes de vies de la via Gutiérrez, lo puto amo, a sota, que és la que vam acabar fent. Un blog on en fan una descripció ben acurada.Va començar el Pep (a sobre) damunt d'un bon calcari, amb alguns parabolts i moltes possibilitats d'autoprotegir-se. Un primer llarg molt agradable que ens sorprendre favorablement a tots dos.El segon ja no és tan bo, comença amb un flanqueig rostollenc cap a la dreta i continua per una bona placa/diedre molt compacte, però molt curta, que va de V a 6a en funció de les ressenyes... Jo em quedo en V+, equipat i molt bonic! Després, una caminada ens deixa a la reunió.Segurament el tercer llarg és el millor, molt compacte i molt sostingut entre el IV+ i el Vº, equipat amb una certa alegria però seguint unes fissures que permeten posar-hi de tot.Un cop a dalt, només cal seguir unes fites per baixar caminant a buscar el camí que ens tornarà prop del peu de la via i al cotxe. Vam fer bastants quilòmetres, per aquests tres llargs però, ara que ja hem passat l'aprenentage, hi tornarem perquè ens va agradar més del què imaginàvem.
