Cala Calafat – L’Ametlla de Mar GR-92 (28 m.)
Dissabte 9 de gener de 2016Pel camí de rondaHora de sortida: 2/4 de vuit del matí.Ubicació: Comarca del Baix Ebre.Temps aproximat: 3 h. 30 m. (9 km.)Desnivell: 220 m.Dificultat: Normal.Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada, agafarem l’autopista C-32 en direcció Tarragona i enllaçarem amb la l’AP-7. Un cop en aquesta autopista, ens pararem a fer el tallat a la primera àrea de servei que trobarem després de l’enllaç de les dues autopistes (El Médol).Seguirem en direcció sud fins a la sortida de Vilaseca – Salou, on agafarem la A-7 en direcció a Castelló. Després d’uns quilòmetres, s’acaba l’A-7 i empalma amb la N-340. Passarem una sortida a l’Almadrava que no agafarem. La següent sortida, indicada com Calafat (just passat el punt quilomètric 1.119) és la que agafarem i entrarem a Calafat. Passarem per sota de l’autopista i arribarem a una rotonda amb el nom de “Calafat”, sortirem de la rotonda per la dreta en direcció al mar i més endavant veurem un descampat on es pot aparcar. Unes escales ens duran fins al principi del nostre camí ja marcat amb les senyals del GR-92 (també trobarem senyals de color blau que indiquen el mateix camí que ens interessa).Itinerari: Cala Calafat. Es travessa i es va a ran de mar.Cala Trebol (Cala Sures, Cala Lorribell i Cala Calafató). Es travessen.Es davallen unes escales i es baixa a la cala Sant Jordi, es travessa i es va a la dreta per la costa.Durant segles, l’anomenat “Desert d’Alfama” va ser una costa deshabitada i molt perillosa, ideal per a les emboscades de bandolers i corsaris. Al port natural de Sant Jordi d’Alfama, s’hi amagaven els vaixells pirates. Al segle XIII, els cavallers de Sant Jordi d’Alfama, l’únic orde religiós militar de cavalleria català, van ser cridats a defensar el desert. I prop del port hi van construir una fortificació des d’on es van lliurar dures batalles.Castell de Sant Jordi d'Alfama. L’actual castell de Sant Jordi no té res a veure amb l’antic, ensorrat durant la Guerra dels Segadors, però ens serveix de referència per seguir el camí de ronda, enmig de la urbanització de les Tres Cales.Cala Vidre. Es pren el camí a l'altra punta.Cala Forn. Es va al sud-oest pel camí costaner. Es segueix recte i s’arriba a una cruïlla.Cala les Ampolles. A la primera cruïlla es va pel carrer de l’esquerra. Es va recte pel carrer i es baixa per les escales del fons.Se segueix el camí de ronda.Els Bufadors. Hi ha uns bufadors de l'aigua del mar. Aquests forats, els dies de temporal de Llevant l’aigua entra amb força per sota la roca i surt disparada uns quatre o cinc metres.Als pocs metres es deixen unes escales a mà dreta, es davalla a l’esquerra. Se segueix costejant pel camí de ronda. Cala Mosques. Es va a l'oest i es baixen unes escales. Platja Torrent del Pi. La desembocadura forma un petit estany.Es baixa cap a la capçalera del barranc, es gira a l’esquerra i es va pel camí de ronda. Es baixa a la platja per unes escales.Platja Xelín. Poc més enllà apareix la més verge de totes les platges de l’itinerari proposat. També és la més àmplia. L’entrada es fa per una rampa, que baixa des de l’aparcament. A la banda esquerra, la platja es va tancant, fins arribar a unes roques de mida gran que a darrera hora de la tarda fan una mica d’ombra. A la part de la dreta també hi ha roques, que la separen físicament de la platja de l’estany Tort. Es pugen unes escales cap a la urbanització. En arribar al passeig es va a l’esquerra.Platja de l'Estany Tort. Es tracta d’una de les platges més maques i confortables de la zona. La llengua de sorra queda flanquejada per dues parets d’altes roques, cobertes de pins. Tot i així, el sol hi toca durant gairebé tot el dia.Entre l’estany Tort i Pixavaques hi ha un tram de litoral encara més idíl·lic i espectacular, on no es veuen ni edificis ni xalets i on la costa apareix retallada de forma capriciosa. El GR-92 passa per la cala del Cementiri i la cala Ambrosio entre d’altres. En general són cales...
